A partir del vídeo

Una imatge que parla...

Darrerament hi ha poques notícies al Líban, i jo tampoc he tingut massa oportunitat de fer coses que mereixin un comentari al blog, amb l’excepció del vídeo que vaig penjar a l’últim escrit. Avui, com que començo a tenir la sensació que fa temps que no explico res, he decidit aprofundir una mica en el missatge del vídeo. A les raons ja explicades cal afegir-hi la sensació que hi ha un tòpic massa arrelat on sembla que els musulmans (tots) són uns integristes que només pretenen imposar la seva religió. Ahir, llegint un escrit en un blog des d’on va arribar alguna visita, em vaig decidir a dir alguna sobre això.

Els musulmans, com els jueus o els cristians, no són tots iguals. La manera més senzilla d’entendre això potser sigui pensar que

Avui, un vídeo

Com heu pogut comprovar, els últims dies he tingut el blog força abandonat. El motiu, el teniu aquí:

És un vídeo que hem preparat amb gent del Club Alnaïr per participar en un congrés d’universitaris que se celebra a Roma durant la Setmana Santa. El tema del congrés és Can Christianity inspire a global culture? La nostra idea era respondre a la pregunta utilitzant el què diguessin persones no cristianes del carrer. I aquí teniu el resultat. A mi em sembla interessant… 🙂

Ara que ja he acabat la feina del vídeo espero poder

La imatge d’un país

Una altra imatge del Líban...

Els dos últims escrits han provocat una certa inquietud entre alguns amics i parents… No patiu! Ni sóc espia ni la gent està enfadada amb el què escric. Potser el més tranquilitzador és saber que són pocs els libanesos que em llegeixen! : )

Però avui he volgut reparar una mica el què alguns han considerat, mig en broma, mig seriosament, com una mala imatge del Líban. Que quedi clar que la imatge que tinc del Líban és molt positiva, tot i que això no significa que ignori o dissimuli les coses que em sembla que es poden millorar. El fet que, sent estranger, parli d’aquestes coses tampoc significa que pretengui alliçonar a ningú, i menys encara que pensi que d’allà on vinc les coses siguin millors.

Però, i em permetreu que em repetixi encara una altra vegada, possiblement el Líban tingui més cares, més possibles imatges, del què un pot estar

La imatge del Líban

Escala a Gemayze

Els últims dies (i no és la primera vegada) he rebut crítiques de la part d’algun libanès que ha entrat al blog. El motiu inicial, com en altres vegades, són algunes fotografies. Però quan aconsegueixen llegir el què dic (gràcies als traductors) comencen els problemes “de veritat”.

En els dos casos els dic el mateix: porto més de 300 fotografies i textos, i és normal que el què explico ara ho faig sense repetir el què ja he dit altres vegades, o com a mínim, intento fer-ho. Si poso fotografies de cases mig destrossades, de personatges sinistres… o d’ases, no és perquè vulgui oferir una imatge del Líban com si tot fossin cases destrossades, blindats pels carrers, personatges sinistres, i a més, com si tothom viatges en burro! A mi em sembla que no és aquesta la imatge del Líban que transmet aquest blog. Però això ho han de dir altres.

El què si que tinc clar, i no crec que ho canviï, és que el Líban té

Sóc un espia?

Espiant?

La notícia va aparèixer fa uns parell de dies, i avui se’n fa ressò un dels diaris digitals. Es tracta de les declaracions d’un dels responsables de Hesbol·là en la que recomana considerar tots els estrangers (i especialment els europeus) com a possibles espies en favor d’Israel. O sigui que, a partir d’ara, aneu en compte, ja que potser esteu entrant en un blog escrit per un espia… Però la veritat és que pràcticament totes les persones detingudes els últims mesos per espiar són libanesos. I molts, de Hesbol·là. Així doncs, tot i que possiblement el Mossad ha utilitzat passaports falsos per actuar a l’estranger, desconfiar de tots els no libanesos, i prendre’ls com a espies potencials em sembla bastant greu.

No sé què dirien les associacions i ong’s que treballen per aconseguir el respecte als estrangers que viuen a Catalunya si algú digués que tots els immigrants són

La plaça Allah

La plaça Allah, a Trípoli

Ahir vaig estar a Trípoli (la libanesa). El pla previst era veure com es destil·la l’arak, l’anís local que trobes en tot àpat libanès com cal, a casa d’un amic. La pluja (que aquests dies ha retornat amb força i quantitat) va impedir fer l’arak, però no el dinar, típicament libanès.

El viatge em va permetre fer una fotografia que feia temps volia fer: la plaça Allah, amb el seu “monument”. La foto, ja ho podeu comprovar, no és cap meravella, però el dia no ajudava, i el mòbil tampoc… No vaig poder evitar pensar en unes quantes persones mentre esperàvem l’arribada de l’amfitrió. Entre ells hi havia, evidentment, el nostre amic Rodíguez, i la seva aliança de civilitzacions. No sé si té amb compte tots els elements que formen part de totes les civilitzacions… Però vaig pensar també en d’altres, i en el què pensarien d’aquests afegitons 😉

En qualsevol cas, Trípoli és una ciutat que