Més futbol…

Dimarts, 27-Abril-2010

Els jugadors (locals i foranis)

Seguint amb el tema de la darrera entrada, avui us poso la fotografia d’un dels partits jugats durant aquestes tres setmanes en què he estat desaparegut. Varen ser tres partits contra gent del poble on està situat Al Tilal (Maad), i la veritat és que el balanç és desanimant (per a la gent del poble). És interessant veure com, si individualment no són dolents, no saben jugar a futbol. I és que el futbol és un esport d’equip, on el què predomina és el joc de conjunt. Les virtuts individuals no se sumen simplement, sinó que quan es combinen amb les dels altres jugadors, es multipliquen. No pretenc convertir l’escrit d’avui en una lliçó teòrica de futbol, sinó en una reflexió sobre el treball en equip.

Jugar a futbol, com treballar en equip, permet (o hauria de permetre) superar els propis límits personals. Els foranis que jugàvem a Maad no érem millors (tècnica o físicament) que els locals. Però teníem més cultura futbolística. I això és el què ens permetia obtenir resultats d’escàndol. En la vida això mateix es pot aplicar a moltes altres realitats…

No seré tan ingenu com per traslladar aquestes reflexions al conjunt dels libanesos, i encara menys com per afirmar que aquí no saben treballar en equip. A més de injust segurament seria fals. Però a vegades, especialment en la feina dels polítics, sembla que falti una visió de conjunt que permeti aprofitar els esforços dels altres per al bé de tots. Suposo que passa a tot arreu, però jo estic al Líban… La qüestió és que la separació en partits polítics (i això evidentment val per tot sistema democràtic basat en partits) sovint porta a una visió individual (si no individualista) de la vida política. I els resultats, tan aquí com allà, solen ser nefasts, especialment per al simple ciutadà.

No sé si aquestes dues entrades sobre futbol tenen alguna cosa a veure amb el què ens espera demà… però suposo que alguna relació hi deu haver!

En qualsevol cas, aprofito la festa d’avui, la de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, per posar una altra foto de la patrona del Líban, la mateixa Mare de Déu, sota la invocació de Harissa.

Anuncis

Més sorpreses

Dimarts, 17-Març-2009


Aquests dies, en els que la feina comença a fer-se notar, he tingut ganes d’escriure sobre temes que no tenen massa res a veure amb els temes habituals d’aquest bloc. Per avui parlaré d’un tema dels que ja han aparegut en altres ocasions, però abans voldria donar la benvinguda a un lector en potència… Ja que no he pogut estar a l’hospital per rebre’l, des d’aquí felicito els pares del Berenguer!

El tema d’avui són d’aquestes coses que passen al Líban i a pocs llocs més. I que a mi, ho reconec, m’encanten. Vaig llegir-ho a l’Orient Le Jour de fa uns dies, una nota breu acompanyada d’una fotografia on es veia el president Sleiman rebent a un grup de cristians i musulmans. El motiu, i aquí ve la sorpresa, era demanar-li que el dia 25 de març fos Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Més fotos…

Dimarts, 26-febrer-2008

Ja ha arribat el quart lliurement de les fotos del Jaume Canet al Líban… les he penjades a la pàgina de Picasa, i quan pugui hi posaré els comentaris… Hi trobareu fotos de Beirut (on va haver de torejar a uns quants d’Hesbollah que volien saber què feia amb una càmera de fotos en territori controlat per ells), de Juniah (aquí teniu una de les platges) i Harissa, on es troba la Patrona del Líban

De Les fotos del Jaume (IV)