Entre iraquians a Beirut

dilluns, 22-Desembre-2008
Visitant una família iraquiana a Beirut

Visitant una família iraquiana a Beirut

Ahir, sota un pluja intermitent i després d’un bon partit de tenis, un grup de 10 persones ens vàrem dedicar a repartir caixes de menjar entre famílies de refugiats iraquians que viuen a la zona de Sad el Bouchrieh, a Beirut. Era el final d’una campanya que ha consistit en la recollida de menjar, l’elaboració de les caixes, i el repartiment a unes 100 famílies realment necessitades.

Les escenes viscudes ahir són d’aquelles que et fan sentir content veient l’alegria dels altres. En molts casos, veient les cases de la gent, representava la possibilitat de celebrar el Nadal de manera digne. És evident que no ajudaran a sortir de la misèria, ni arreglaran un problema social amb implicacions internacionals. Senzillament no entra dins les nostres possibilitats. Però sí que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Viatjar al Líban

dimecres, 3-Desembre-2008

Ahir vaig rebre una altra consulta sobre la conveniència de viatjar al Líban. M’agradaria posar la resposta en un escrit per tal que la gent que pot estar pensant el mateix pugui trobar la resposta a internet.

Si fem cas a la situació sòcio-política del país em sembla que cal respondre que és un bon moment per venir al Líban. Però, com ja he dit unes quantes vegades, sempre cal afegir un però a això, ja que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Dia de la Independència

diumenge, 23-Novembre-2008
El President Sleiman (esquerra), a larribada a lacte

El President Sleiman (esquerra), a l'arribada a l'acte

Ahir vàrem celebrar el dia de la Independència (del Líban, respecte la França… ara fa 65 anys).

La celebració oficial va consistir en una parada militar presidida pel President Sleiman (o Suleiman) i alguns dels seus predecessors. De fet, és una dada sorprenent el fet que dels anteriors presidents només n’hi havia un: Bashir Gemayel. L’últim que hi va haver abans de l’actual no va aparèixer a la festa… possiblement per mostrar el seu desacord total en la direcció que està prenent el país (es tractava d’un president pro-sirià). I els dos anteriors tampoc hi eren; estaven representats per les respectives vídues, ja que van ser assassinats ja fa uns anys.

La desfilada va aportar alguns fets històrics. Un dels més destacats, la Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Per entendre què passa al Líban des d’occident 2.0

dissabte, 10-Mai-2008

(després d’escriure el post veig que Hezbollah anuncia que deixa el carrer en mans de l’exèrcit tot i seguir amb la desobediència civil en resposta a l’acció de l’exèrcit de retirar dues decisions del govern… Caldrà veure què passa en les properes hores, però d’entrada, el carrer no ha de deixar-lo en mans de l’exèrcit, sinó de la gent i no entenc què significarà que continuï la desobediència civil… Però si vol dir que torna la calma i la normalitat, benvinguda la desobediència civil…)

Aquests dies, escrivint al blog, he de fer  un esforç per evitar les coses a les que m’he acostumat i intentar explicar el què passa tenint en compte la visió que es té des d’occident. No és fàcil, en general, i menys encara en una situació com l’actual.

Si a les notícies es veuen les imatges d’aquests dies, és normal equiparar la situació a una guerra. El problema (i jo no hi havia pensat fins ara) és que la majoria no sabem què és una guerra perquè no n’hem viscuda cap. I per tant ens hem fet una idea determinada, i tot el què sona a guerra ens imaginem que ha de complir aquestes espectatives. Per entendre’ns: en una guerra hi ha bombes i trets, ferits i morts. Però si tothom fos possible víctima dels trets i bombes els morts haurien Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Què passa al Líban

divendres, 9-Mai-2008

Fotografia de ReutersEn vista de l’allau de visitants que veniu de Vilaweb poso una actualització de l’escrit d’aquest matí (també perquè la situació, pel què es pot saber, ha variat considerablement).

El combat (em sembla que es pot utilitzar aquesta paraula sense perill d’exagerar) que hi ha hagut durant les últimes hores a Hamra, un dels barris cèntrics de Beirut majoritàriament sunnita, ha acabat amb la victòria dels Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una nit massa llarga (a Beirut)

divendres, 9-Mai-2008

Després de tots els incidents d’ahir, aquesta nit ha passat entre tret i tret. Amb una pausa (acústica) gràcies a una tempesta que ha aconseguit ofegar tots els kalashnikov, RPG i altres joguines que tenen els chicots d’aquí. Però després de la tempesta ha tornat… el mateix que hi havia abans, potser una mica més tranquil (suposo que també deuen dormir, no?)

Balanç? Buf… D’entrada cal dir que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


“Vaga general” al Líban… en directe!

Dimarts, 6-Mai-2008

Fotos (meves) de la vaga general

18’45:
Es parla per primer cop de la possibilitat que el govern declari l’estat d’emergència i un toc de queda… L’última vegada que algú va dir alguna cosa similar va ser quan va plegar l’anterior president, i la idea no va durar ni cinc minuts. Avui, què passaria si es fes un un toc de queda? Em sembla quemolts dels que han sortit al carrer seguiran amb la mateixa intenció; però en aquesta cas l’exèrcit podrà actuar amb un recolzament legal més clar. O no… El què és clar és que jo no hauré d’anar a l’aeroport a buscar a un amic que havia d’arribar avui!

18’00
La cosa es va escalfant en alguns llocs concrets. La carretera que va a l’aeroport, per exemple, està tallada, i sembla que s’hi estan fent més barreres; fins i tot es parla dela possibilitat que membres de l’oposició hi fagin un altre campament com el que hi ha al Centre Ville. Ja es parla de moviment civil per provocar la caiguda del govern (organitzat, el moviment, pels tres partits de l’oposició).
A diferents punts del país hi ha concentracions de seguidors del Hariri per “venjar” l’atac contra una seu del partit.

La nit serà llarga; esperem que demà puguin apagar-se els ànims!

Voldria fer un aclariment (que ja he hagut de fer altres vegades): això no és la guerra. Hi ha zones on es fa vida normal: les escoles obertes, les botigues obertes, la gent al carrer (sense incidents!), etc. És una situació anòmala, la del Líban, però menys perillosa del què pots semblar llegint les notícies. Cal tenir en compte només un consell: no estar on no toca (i és molt fàcil saber on toca, i on no toca estar).

Podeu seguir els incidents a Naharnet, per exemple, per Orange (M. Aoun; traducció automàtica de l’àrab a l’anglès…), o a la cadena d’Hezbollah…. I si voleu imatges en directe: Manar TV (Hezbollah). Galeria de fotos de Tayyar…

15’30:
Ja han aparegut les armes al carrer… Hi ha hagut Llegeix la resta d’aquesta entrada »