Fent de guia pel Líban

Cedre, a "Els Cedres"

Aquestes últimes setmanes les he passades amb un grup d’estrangers (estrangers al Líban…) que participaven en un curs prop de Batroun. A més de l’experiència sempre interessant de compartir el temps amb gent de diferents orígens i interessos he pogut gaudir fent d’amfitrió en unes quantes ocasions. M’he trobat, amb certa sorpresa, presumint de les virtuts libaneses i dissimulant els defectes. I m’hi he trobat molt còmode.

La gent ha acabat contenta amb l’experiència. Els motius són abundants i variats: des dels

Últims dies

Barbacoa a Tannourine

Mentre preparo les coses per poder marxar tranquil, sense deixar temes a mitges, busco un forat per a posar-vos les penúltimes paraules sobre el què ha donat de si aquest temps passat aquí.

Les últimes hores m’han permès un altre matí a la platja, compartida amb dues persones més. Tranquil·litat absoluta, en un ambient que, tot i que no era paradisíac passava amb nota el què es pot esperar d’una platja al Mediterrani. Em va sorprendre els combats entre els crancs que aprofitaven un dia sense gent per a passejar-se per un dels extrems de la platja. Ahir un partit de tenis, i aquest matí un de futbol. Una bona manera de preparar els quatre dies que passaré (amb feina, a més de la barbacoa de la foto…!) a Al Tilal abans de marxar cap a Barcelona el proper diumenge a quarts de cinc de la matinada (les nits a l’aeroport de Beirut són de plena activitat amb els vols més econòmics).

Pel què fa al país, sembla que ja ha començat la

Al Tilal…

Aprofitem la calma per parlar de les postes de sol que es poden veure des del Líban. Totes les tonalitats possibles, amb el mar i el cel com únics acompanyants del sol en els seus últims moments abans de deixar pas a la nit.

Des d’Al Tilal, una casa de convivències on s’està començant a fer una escola per millorar la situació de la zona, cada tarda l’espectacle està assegurat. Aquí en teniu un exemple: