Els boscos de cedres

dissabte, 18-Juliol-2009

Damunt un cedre

Durant els dies que he estat fora he pogut fer una passejada per un dels boscos de cedres. Els boscos libanesos no tenen res a veure amb els que podem conèixer per allà. No hi ha boscos com els que es troben al Prepirineu, al Pirineu… ni tan sols Collserola! Si parlem d’un “bosc de cedres” hem de fer unes quantes reduccions mentals, ja sigui per l’extensió ja sigui per la qualitat. És a dir, o bé es tracta d’un reduït nombre de cedres antics i “autèntics” o bé es tracta de reforestació, i a vegades amb un estil més proper al jardí que al bosc. Hi ha algunes muntanyes on s’han plantat els arbres en línies, com si fos un mapa amb les línies de nivell.

La muntanya libanesa és diferent. Aquí sempre tens una Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Coses del Líban…

dimecres, 15-Juliol-2009

Antic edifici utilitzat per l'exèrcit israelià

Viure al Líban, ho he dit moltes vegades, et permet veure coses que a d’altres llocs són difícils de trobar. És veritat que caldria afegir “actualment”, però per a la gent de la meva edat “actualment” significa en els últims 30 anys… La fotografia d’avui és el què es podia veure a l’interior d’un edifici abandonat i mig enderrocat que vàrem trobar a Barouk, una muntanya on encara es poden veure uns quants cedres mil·lenaris (els podeu veure en aquest àlbum), trobar-se un edifici mig abandonat/destruït/construït a la muntanya libanesa no té res d’especial. Però trobar-hi inscripcions en hebreu, ja és una altra cosa… I si una de les coses que hi diu és “R.P.G.”, encara més!

L’edifici (és una deducció que faig jo, i que no requereix Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Barouk, finalment!!!

divendres, 8-febrer-2008

Després d’uns quants problemes tècnics i d’una sequera temporal (de temps) avui puc posar-vos les fotos de Barouk. Realment val la pena fer una escapada, tenint en compte que sortint de casa a quarts de nou pots tornar a dinar després d’haver fet quatre hores de marxa amb raquetes damunt la neu. Tot un luxe!

El millor (o el pitjor, segons com es miri) és que des de fa una setmana ningú ha pujat a Barouk (a la muntanya) malgrat l’espectacle… i la neu verge n’és testimoni!

Barouk

Per acabar, un nou exemple de com és la gent en aquest país: quan estàvem a punt d’entrar al cotxe per tornar, arriba un home que viu en una casa que s’està construint… ens saluda, intercanviem quatre paraules, i ens convida a casa seva a prendre un cafè… realment acollidors!