Ara toca treballar

El nou Primer Ministre, Saad Hariri

Ahir es va anunciar que s’ha arribat a un acord per aprovar el nou govern libanès. Després de tant de temps de marejar al personal amb peticions i reclamacions, ara és el torn del ciutadà d’exigir que compleixin amb les seves responsabilitats, i que demostrin que estan allà per alguna cosa més que per assegurar el futur dels seus fills i parents en general. De feina n’hi ha tanta com vulguin.

Personalment estic content perquè han mantingut a un ministre que ha demostrat, en diferents moments, ganes de treballar per arreglar coses concretes que no funcionaven. Es tracta del ministre de l’interior (càrrec especialment complicat en general, i especialment en un país com el Líban…). Evidentment encara queden coses a millorar, i algunes no depenen massa d’ell. Però amb una mica més de temps segurament es notin més millores. A veure si s’encomana una mica i els que tenen més fama de penques segueixen el seu exemple.

S’ha parlat bastant de corrupció últimament, ja que

Una setmana dóna per molt!

M’imagino que algunes de les notícies libaneses hauran arribat més enllà de les fronteres d’aquest país. Jo les he conegudes avui, i encara m’estic fent la idea del què pot significar. D’entrada tenim el govern libanès que hauria de durar uns quants mesos, abans de les eleccions del proper any. Després tenim les converses entre Síria i Israel, que sembla que van en bona direcció. Hi ha, paral·lelament, la negociació entre Hesbol·là i Israel per a l’intercanvi de presoners (en algun cas, dels seus cadàvers). Hi ha també un nou clima en la relació entre el Líban i Síria. Podríem dir també alguna cosa de la famosa Unió per a la Mediterrània, però prefereixo esperar una mica per veure què vol dir tot això…

Doncs sí, tenim govern, President i

Parole, parole, parole…!

Ja fa dies que hi ha notícies contradictòries en relació al nou govern que hauria de conduir el Líban fins les properes eleccions (previstes per a l’any 2009). Avui sembla que la cosa està molt a prop d’arribar al final, i aconseguir per tant una nova peça per a la construcció d’un Estat normal. Tant de bo! Amb una mica de sort, demà podrem dir que ja tenim president i govern. Tot un èxit!!

Aquests mesos hauran demostrat l’esperit de servei que tenen la majoria dels polítics libanesos… és a dir, més aviat poc. Han passat per davant dels interessos del país els

Què volen aquesta gent?!

Des de fa molts anys, la música m’acompanya a tot arreu. Per a cada estat d’ànim hi ha una cançó. Per a molts fets hi ha una cançó que parla d’alguna cosa similar. Fa mesos, quan començava amb el blog, vaig utilitzar la cançó del

L’incert futur libanès

 De Les fotos del Jaume Canet…

El Líban està vivint un moment que podria ser l’equivalent a la famosa transició espanyola, o simplement un moment més en l’escalada de violència. Ara per ara totes les opcions són possibles. El futur que té per davant el Líban és totalment incert, en mans d’una quinzena de polítics, cadascun d’ells amb una història darrera digne d’una pel·lícula. Hi ha els líders de les milícies de les què parlava ahir, els homes que s’han enriquit a base d’utilitzar