Això seria una bona notícia!

dissabte, 4-Abril-2009

A la base de la FINUL "Miguel de Cervantes", a Marjayoun, al sud del Líban

La notícia que apareix avui és força prometedora. Fins ara he de reconèixer que hi havia una cosa que no m’agradava del president libanès, i era la seva actitud respecte Israel, tancada a qualsevol mena de contacte. Avui sembla que podra començar-se a estudiar la possibilitat de renovar les relacions per arribar a una situació més raonable. Seria realment una molt bona notícia. I seria, a més, una manera d’evitar Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Un espectacle macabre

dijous, 17-Juliol-2008

Tothom ha pogut veure l’espectacle que ha envoltat aquest peculiar intercanvi de presos, i com Hesbol·là no ha deixat passar l’ocasió per humillar un altre cop a Israel.Alguns diuen que amb l’acte d’ahir es tanca una etapa, però costa imaginar un israelita content amb la manera de fer les coses d’Hesbol·là, i la complicitat del Líban com Estat.

Ja n’he parlat altres vegades, però em sembla que no és aquest el camí per arribar a Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Beirut (i el Líban) està de festa!

dijous, 22-Mai-2008

De Les fotografies al Centre Ville

Tot el dia d’ahir va ser d’una animació molt diferent a la normal. Si els clàxons a Beirut no paren de sonar a qualsevol hora del dia (i sovint de la nit) ahir tenien un ritme diferent. La gent està de festa. El país està de festa. En quatre dies ha passat d’estar a les portes d’una nova guerra civil a les d’un acord que podria portar a una època de calma i estabilitat que fa temps que el país necessita. Sorprenent.

Ahir, abans de la final de la Champions League (aquesta vegada podia arribar una mica més tard, i no passava res…) vaig aprofitar per fer un volt pel Centre Ville. Per veure en directe com Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una solució libanesa a la crisis

divendres, 16-Mai-2008

Coneixent alguns dels lectors del blog, en aquests moments deveu estar pensant que he repetit el títol d’ahir (d’altres ni us heu fixat en el títol d’avui, com per saber quin era el d’ahir!) Però ja haureu vist que hi ha un petit canvi. Bé, petit si es té en compte l’ordre de les paraules. Gran si es té en compte el què significa aquest petit canvi.

Aquesta és la impressió que em produeix el què es va sabent de les negociacions al Líban. Ahir la delegació de la lliga àrab va parlar amb tots els representants polítics, i avui han de marxar d’excursió cap a Doha (Qatar) per passar-hi uns dies negociant sobre la llei electoral, l’elecció del president, el tema de les armes d’Hezbollah… Missió Impossible? Doncs sembla que no, i això és el què, sense voler ofendre, considero solució libanesa. Consisteix en Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Amb motiu del 13 d’abril

Dimarts, 15-Abril-2008


Installation Nada Sehnaoui 3ph-MS
Original publicat per lorientlejour

Fa 33 anys (i dos dies) començava la guerra civil, o els esdeveniments, com diuen a vegades per aquí. Per recordar el què va suposar aquesta guerra per molta gent, al Centre Ville han instal·lat aquesta col·lecció de vàters, que, a més d’altres interpretacions més radicals o evidents, pretén recordar les hores passades tancats al lavabo esperant que passessin els moments més durs i perillosos d’aquella guerra.

Ahir parlava amb una persona que se sentia decebuda perquè després de tants anys no s’ha solucionat cap dels problemes que van acabar conduint a la guerra, i perquè, estant així les coses, en qualsevol moment podria haver-hi un altre conflicte.


Tot bé?

Dimarts, 19-febrer-2008

 La catedral maronita de Beirut (catòlica) i la mezquita sunnita construida pel president Hariri

Aquesta era la pregunta que em feia ahir la MA, afegint que havia notat en algun post un cert desànim o un cert estar-ne fins els nassos. Bé, la veritat és que la situació en aquest país no és la mateixa de fa dues setmanes. La tensió que es respira cada nit en algunes zones de la capital (especialment en barris mixtes de xiïtes i sunnites) ha canviat el to. Això m’ha portat a un cert estar fins els nassos (o més amunt) de la gent que hauria d’intervenir per canviar el curs dels fets i no ho fa; dels polítics que no aconsegueixen veure més enllà del seu interès personal, dels il·luminats que pensen que el món és casa seva i poden fer-hi el què vulguin (i ho sento però ara no em refereixo al Bush… sinó a en Nasrallah, que després de desenes d’atemptats de libanesos ha hagut d’arribar l’atemptat del membre d’Hezbollah per dir que això era intolerable, com si la resta fos tolerable!).

Però això no vol dir que estigui desanimat, o que estigui fins els nassos del país. Senzillament em sembla que és una llàstima tot plegat, i que si la cosa acaba malament després començarem a sentir dir que la comunitat internacional hauria de fer alguna cosa per evitar-ho (etc). Bé, en aquest cas, els libanesos tenen moltes més coses a dir, i actualment no estan fent la seva part de la feina…


Tornem a ser notícia: mala notícia!

dijous, 14-febrer-2008

Funeral pel cap militar d’Hezbollah

Fa dies recordava que “no news is good news”… i ara es demostra un cop més. Avui el Líban és notícia, i això és una mala notícia. Nasrallah declarant la guerra oberta a Israel, i deixant missatges a la majoria… mentre aquesta procura arribar a escollir un president de consens quan és evident que no hi haurà consens per escollir cap president que no sigui de la minoria (8 de març: Hesbol·là i aounistes…). No són notícies gaire positives, i si hem de llegir-les a partir de la història d’aquest país, no conviden a pensar en un futur millor (com a mínim a curt termini).

Manifestació pel tercer aniversari de la mort del president Hariri

Per ara, de tota manera, la calma continua… una calma diferent a la calma europea o occidental.