Que algú m’expliqui què està passant!

Els presidents del Líban i de Síria

Que el terrorisme, en general, és una font de problemes sembla força evident. Que dos països que fa més de 60 anys que no tenen relacions diplomàtiques anunciïn que les restableixen és, em sembla també bastant evident, una bona cosa. Però quan s’uneixen les dues coses en un sol dia ja no sé què significa.

Tot i que algú pugui recolzar la lluita per tal d’aconseguir algun objectiu determinat, davant la possibilitat d’escollir una societat amb o sense terrorisme és evident que és millor que no hi hagi terrorisme.

En societats on la injustícia, la corrupció, la manca de llibertat són habituals és

Líban, Trípoli: tornem als atemptats

Imatge de l'atemptat (reuters)

Avui m’han robat el títol de l’escrit! Ahir vam anar a dormir amb el vot de confiança favorable al govern que permet posar punt i final al procés de formació del nou govern, que va començar amb l’elecció del nou President. A més, avui va cap a Síria el president Sleiman per entrevistar-se amb el seu homòleg sirià, en el què podria ser una nova etapa de les relacions entre els dos països, que sovint han estat bastant difícils i tenses.

Doncs bé, mentre prenia l’esmorzar em diuen que a Trípoli hi ha hagut una explosió. A mesura que passen les hores es coneixen els efectes de l’atemptat: més de 15 morts, entre els quals hi ha una desena de militars) i més de 30 ferits.

No sé molt bé què més afegir, ja que les sensacions (un cop més les sensacions!) són molt confuses, en part perquè encara falta saber qui

Atemptat a Jerusalem, i aquí alguns ho celebren…

Continua l’escalada de la tensió a la zona. Amb l’atemptat d’ahir a Jerusalem es confirmen els pronòstics d’alguns. Ara només cal esperar la reacció d’Israel, així com la reacció al Líban. Ahir els trets es podien escoltar a la capital libanesa, en una zona on no hi ha gaires palestins ni seguidors d’Hezbollah, o sigui que en els barris del sud i en zones de control xiïta la festa deuria ser considerable.

Dic que cal veure la reacció al Líban perquè la cadena televisiva d’Hezbollah ha atribuït l’atemptat al grup dels màrtirs d’Imad Mugniye i de Gaza. Evidentment és un grup nou, ja que les dues referències que hi ha en el nom són motivades per fets recents, però és evident que en realitat són els de sempre, amb una nova etiqueta.

No sé com es veurà la cosa des d’allà, però el fet és que massa bé no pinta la cosa!

La foto d’avui és del camp de palestins al costat de Tir…

el dia era meravellós…

Aquest matí el cel de Beirut era d’un blau clar, amb un sol impressionant que convidava a deixar jaquetes i abrics a casa. Quan he sortit al carrer, cap a tres quarts de deu, he sentit, de nou, un soroll que m’ha recordat al d’una explosió. El primer pensament ha estat “comences a imaginar-te explosions cada cop que sents un soroll més fort del normal”. Quan he arribat al banc tot estava tranquil. La senyora que va estar una temporada de turisme per Espanya m’ha saludat amablement.

De cop i volta tothom a començat a buscar els mòbils. En pocs segons ja havien posat un canal informatiu en una de les pantalles que habitualment ofereix informació del banc… Era, efectívament, un nou atemptat, a Beirut. Les imatges de les columnes de fum que pujaven de les restes de vehicles apareixien de nou. No he pogut entendre el què deien ja que el meu libanès no està (ni de lluny) preparat per a això.

Quan he arribat a casa només he pogut saber que encara no se sap res de les víctimes.

Aquest és el Líban que alguns volen. Però no pas la majoria de la gent que viu aquí, la gent del carrer. Esperem que, de mica en mica, aquests es vagin imposant a la resta.

El cel continua d’un blau intens, el sol escalfa com en plena primavera. La vida, malgrat tot, continua tirant amb força al Líban!

i torna-hi!!!

Ahir, cap a dos quarts de cinc, va tornar a aparèixer aquest so inconfundible… Jo estava al balcó de casa, i la reacció dels veïns em va confirmar el què em temia. Un altre cop!

La pregunta en aquell moment era “contra qui?” Després, al cap d’unes hores, em sembla que la pregunta és indiferent, com a mínim en part. Perquè és igual contra qui. Evidentment per a les víctimes no és igual, però per a la resta, sí, ja que en realitat és contra un país que intenta ser “normal” i sembla que d’altres no en són partidaris.

Aquesta vegada no posaré foto, perquè ja les haureu vistes (suposo), ni pretenc analitzar els motius… simplement volia fer una petita o insignificant aportació, per a què fora d’aquí s’entengui una mica més el què passa en aquest país, on molta gent n’està fins al “gorro”, i on molta gent que podria fer alguna cosa sembla que no acaba de veure la responsabilitat que hi tenen.