Dos dies per comentar

Celebrant la independència... de Síria! el 2005

Ahir va ser el Dia Universal del Nen, i demà celebrem la festa del Dia de la Independència… Cada tema es mereixeria un escrit especial, però avui només podré introduir els temes. A més cal parlar també dels incidents que s’estan produint a Trípoli entre l’exèrcit i milicians (per ara ho deixarem així, milicians…).

Del dia del Nen (això d’universal em sembla, com a mínim, presumptuós) només dir que al Líban es poden veure molts (o bastants, depèn dels

L’economia posa les coses al seu lloc…

En diferents escrits he parlat més o menys directament dels treballs que es poden veure al Líban i que, en general, han desaparegut en països més desenvolupats econòmicament parlant. Ahir, llegint un dels blogs que hi ha allotjats al diari francès Le Monde, vaig prdendre consciència de la sorpresa que provoca en ulls poc acostumats.

Efectivament, aquí tenim encara porters, conserges, xofers privats, neteja cotxes, aparca-cotxes, venedors ambulants, bonnes 

Necessitem idees… i accions!

 Després de Sant Jordi, podem seguir parlant una mica de cultura (encara que només sigui per una vegada). Voldria parlar-vos de la feina que s’està fent amb joves libanesos per tal d’ampliar una mica els horitzons i potenciar les ganes de col·laborar en la millora de la situació del país.

Un dels principals problemes al Líban (conseqüència d’altres problemes anteriors) és l’emigració. Moltes de les persones que poden escollir entre quedar-se o anar-se’n escullen marxar per buscar possibilitats més segures. Per exemple, dels que surten a la foto, n’hi ha 4

Bourj Hammoud i Biblos (Jbeil)

Ahir vam estar passejant pel barri armeni amb el Jaume, fins que vaig haver de deixar-lo (el Jaume) per anar a recollir el permís de treball al Ministeri de la Informació (restes de l’època d’ocupació siriana…). Ell va marxar cap a Biblos, tot i que el dia encara era gris i plujós. A veure si finalment s’ha llençat a fer les fotografies tan esperades, ja que fins aquell moment em sembla que només n’havia fet dues o tres…

Com fa unes setmanes, la pluja i el fred a portat el bon temps al Líban. Els ànims no sé si s’han calmat o simplement esperen millors temps, però el fet és que els problemes desapareixen amb la pluja. Millor això que res.

Ara marxo a intentar aconseguir el permís de residència. Tot plegat m’haurà sortit una mica car, però és la manera que tenen de cobrar-se l’equivalent als impostos (els directes no existeixen en aquest país). Per cert, si algú vol venir aquí a treballar ha de buscar una feina que no prengui el lloc a un libanès… podeu imaginar-vos les conseqüències que això porta. Si no, espero explicar-ho després!

Continuarem…