Què volen aquesta gent?

El de la foto no en té la culpa...

Cada cop em costa més escriure al bloc! He de confessar que ja he pensat penjar un “Tancat per vacances” o similar fins que hi hagi més temps, o més notícies… Malgrat tot, fa dies que tenia ganes de dir alguna cosa sobre la situació actual del país i de la regió. Evidentment no pretenc fer una lliçó magistral, sinó transmetre les sensacions d’aquestes últimes setmanes.

El títol (ara feia temps que no apareixien les cançons que formen la meva banda sonora) es pot aplicar a gairebé tothom qui participa en la vida política libanesa, israelita, iraniana… Què volen aquesta gent?* No arribo a comprendre per què aquesta obsessió en el què separa enlloc d’esforçar-se per veure el què podria unir. Què volen aquesta gent, que amenacen atacar qualsevol vaixell israelià si hi ha una nova guerra contra el Líban; que amenacen amb atacar no només Hesbol·là, sinó tot el Líban si hi ha una nova guerra; que impedeixen l’entrada il·legal a Gaza dels vaixells ja tristament famosos provocant morts i ferits… No entenc què volen exactament. A vegades acabo pensant que el què volen, efectivament, és que hi hagi més incidents, i una guerra de veritat per demostrar la força esclafant l’enemic.

Hi ha una obsessió amb l’enemic. Fins el punt que no odiar-lo és un signe de debilitat o de feblesa. Encara que soni ridícul, en

Les tropes de la FINUL, al Líban

La base de la FINUL, a Marjayoun

Aquest escrit està dedicat a tots aquells que, amb ocasió de la visita del Rei Juan Carlos als militars espanyols que formen part de la FINUL, busqueu informació sobre el tema. Jo no puc posar-vos (o com a mínim avui no tinc prou temps) per explicar-vos coses de la FINUL. EL què sí que puc fer és posar-vos l’enllaç a les fotografies que hi vaig fer l’any passat, durant la visita que vàrem realitzar amb els nanos del club Alnaïr.

Del rei, simplement dir-vos que ahir ens vàrem creuar pel carrer. Jo estava aturat en un semàfor, mentre esperàvem que passés el grup de cotxes que l’havien recollit a l’aeroport. Va intentar dir-me alguna cosa, però no vaig arribar a entendre el què deia. Llàstima!

Visitant el sud

Ahir vaig passar el dia al sud del Líban, visitant la base Miguel de Cervantes on hi ha els soldats espanyols de la FINUL. És la segona vegada que hi vaig, però aquest cop només va faltar que fessin una demostració en viu del què saben fer aquesta gent. La veritat és que es van portar molt bé, procurant explicar el què fan en favor del país per a arribar un dia en què la seva presència ja no sigui necessària. He penjat unes quantes fotografies a Picasa.

En el viatge hi va haver temps per veure i viure coses que fora d’aquest país és difícil de trobar (o com a mínim totes juntes). Per exemple bunkers per

31 anys de força interina…

A la base espanyola de la FINUL al sud del Líban

Fa 31 anys es creava la United Nations Interim Force in Lebanon, UNIFIL si es pren el nom anglès, FINUL en altres versions. Des del dia que vaig conèixer la seva existència i el seu nom m’ha cridat l’atenció l’adjectiu Interim, ja que em feia pensar en una certa temporalitat, com si fos sinònim de provisional… Doncs bé, pròpiament interí significa que serveix, que exerceix un càrrec suplint la falta d’un altre, d’una altra cosa segons el GDLC. Ara bé, en la versió anglesa, sí que té un significat de temporalitat clar. El què no està tan clar és que aquesta temporalitat hagi de significar que sigui un període breu entre dos moments diferents.

En el cas de la FINUL sembla que l’expressió Interina fa referència al fet que

Els canons israelians…

Foto a la base de la FINUL que avui ha visitat la ministra Chacón

Curiós el què passa en aquest país! Ahir Israel va respondre l’atac fet des de territori libanès amb 17 tirs de canó, segons les diferents fonts d’informació. Doncs, miraculosament, i en contra de l’afamada reputació, per dir-ho d’alguna manera, de l’exèrcit israelià, sembla que cap dels tirs va tocar el Líban. O com a mínim això és el què es podria pensar veient, o millor dit no veient, cap imatge dels desperfectes i/o ferits provocats per la resposta israeliana.

L’explicació podria ser deguda a diferents motius. Per exemple, que els projectils haguessin caigut en la zona de boscos selvàtics de difícil accés per als mitjans de comunicació, o en els deserts enormes que omplen els milers de quilòmetres quadrats que hi ha al sud del país. Fins i tot podria ser que hagués caigut enmig de les immenses regions inhabitades d’aquest enorme país… o bé, tot simplement, que és un tema dels que

El paper de la UNIFIL (o FINUL)

Fa dos dies vaig poder estar, finalment, a la base militar de la FINUL (o UNIFIL…) construïda pel contingent espanyol, situada a prop de Marjayoun, al sud del Líban. Una visita interessant, que permet conèixer de primera mà el treball que fa aquesta força multinacional enviada per les Nacions Unides per seguir el compliment (o no) de les resolucions de l’any 2006. Treball, per cert, bastant complicat.

La base és exemplar: moderna, àmplia, amb tots els serveis necessaris per fer la vida agradable dels soldats que hi passaran 4 mesos en un ambient exterior sovint tens. No vull evitar felicitar a la gent que ens va atendre per haver aconseguit transmetre una imatge de l’exèrcit molt més positiva que la que es pot tenir habitualment, i no em va semblar, en cap moment, gens forçada.

No sóc un habitual a les bases militars. No tinc família militar. No he fet la