Les tropes de la FINUL, al Líban

La base de la FINUL, a Marjayoun

Aquest escrit està dedicat a tots aquells que, amb ocasió de la visita del Rei Juan Carlos als militars espanyols que formen part de la FINUL, busqueu informació sobre el tema. Jo no puc posar-vos (o com a mínim avui no tinc prou temps) per explicar-vos coses de la FINUL. EL què sí que puc fer és posar-vos l’enllaç a les fotografies que hi vaig fer l’any passat, durant la visita que vàrem realitzar amb els nanos del club Alnaïr.

Del rei, simplement dir-vos que ahir ens vàrem creuar pel carrer. Jo estava aturat en un semàfor, mentre esperàvem que passés el grup de cotxes que l’havien recollit a l’aeroport. Va intentar dir-me alguna cosa, però no vaig arribar a entendre el què deia. Llàstima!

Visitant el sud

Ahir vaig passar el dia al sud del Líban, visitant la base Miguel de Cervantes on hi ha els soldats espanyols de la FINUL. És la segona vegada que hi vaig, però aquest cop només va faltar que fessin una demostració en viu del què saben fer aquesta gent. La veritat és que es van portar molt bé, procurant explicar el què fan en favor del país per a arribar un dia en què la seva presència ja no sigui necessària. He penjat unes quantes fotografies a Picasa.

En el viatge hi va haver temps per veure i viure coses que fora d’aquest país és difícil de trobar (o com a mínim totes juntes). Per exemple bunkers per

El paper de la UNIFIL (o FINUL)

Fa dos dies vaig poder estar, finalment, a la base militar de la FINUL (o UNIFIL…) construïda pel contingent espanyol, situada a prop de Marjayoun, al sud del Líban. Una visita interessant, que permet conèixer de primera mà el treball que fa aquesta força multinacional enviada per les Nacions Unides per seguir el compliment (o no) de les resolucions de l’any 2006. Treball, per cert, bastant complicat.

La base és exemplar: moderna, àmplia, amb tots els serveis necessaris per fer la vida agradable dels soldats que hi passaran 4 mesos en un ambient exterior sovint tens. No vull evitar felicitar a la gent que ens va atendre per haver aconseguit transmetre una imatge de l’exèrcit molt més positiva que la que es pot tenir habitualment, i no em va semblar, en cap moment, gens forçada.

No sóc un habitual a les bases militars. No tinc família militar. No he fet la