Ara toca treballar


El nou Primer Ministre, Saad Hariri

El nou Primer Ministre, Saad Hariri

Ahir es va anunciar que s’ha arribat a un acord per aprovar el nou govern libanès. Després de tant de temps de marejar al personal amb peticions i reclamacions, ara és el torn del ciutadà d’exigir que compleixin amb les seves responsabilitats, i que demostrin que estan allà per alguna cosa més que per assegurar el futur dels seus fills i parents en general. De feina n’hi ha tanta com vulguin.

Personalment estic content perquè han mantingut a un ministre que ha demostrat, en diferents moments, ganes de treballar per arreglar coses concretes que no funcionaven. Es tracta del ministre de l’interior (càrrec especialment complicat en general, i especialment en un país com el Líban…). Evidentment encara queden coses a millorar, i algunes no depenen massa d’ell. Però amb una mica més de temps segurament es notin més millores. A veure si s’encomana una mica i els que tenen més fama de penques segueixen el seu exemple.

S’ha parlat bastant de corrupció últimament, ja que un dels líders polítics s’ha declarat com a exemple de lluita contra la corrupció. Per celebrar-ho, ha decidit exigir el nomenament d’un familiar seu com a ministre (tot i que ha hagut de renunciar amb un altre familiar, pobret…). Aquí tothom sap que els polítics són corruptes. I ningú s’escandalitza quan hi ha dades concretes. Allà resulta que hi ha gent que sembla que visqui en un món diferent, i que quan apareixen nous casos de corrupció indignants es mostren sorpresos. Desgraciadament, he de reconèixer que no em sorprèn res d’això. El què em sorprèn és la corrupció, o la incompetència judicial i dels mitjans de comunicació. Això sí que em sorprèn i m’escandalitza.

Fa uns anys hi va haver un merder considerable (perdoneu l’expressió) quan en Maragall va parlar del 3%… ho recordeu? Com pot ser que passi el temps i ningú faci res? I ara la gent s’escandalitza? Pregunteu a qualsevol persona que es dediqui a la obra pública… i veureu el què us explica. I ara volen que sembli una cosa de Santa Coloma? Vinga home! Aquí la gent és més seriosa: tots són una colla de corruptes. I amb una mica de sort hi ha alguna excepció. Deu ser per això que cadascú procura tenir el seu propi mitjà de comunicació, el seu propi ministeri… si el sistema és així caldrà servir-se’n, no? Doncs no! Si el sistema és així caldrà canviar-lo, amb el treball de tots: dels mitjans de comunicació, denunciant; dels jutges, investigant i fent justícia; i del ciutadà castigant amb el seu vot als que utilitzen el diner públic en benefici privat… Aquí, i allà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: