Sorprenent!

Celebrant els resultats de les eleccions al Líban

Perdoneu que arribi tard, però els últims dies he estat ocupat, entre estudi, exàmens, família, amics… Finalment ja he arribat a Beirut, i ho he fet amb l’agradable sorpresa de veure que han passat les eleccions, i… no ha passat res!! Algú pot pensar que això no és tan sorprenent, ja que en molts altres països passen i passen les eleccions i MAI passa res, però aquí quan dic que no passa res em refereixo a possibles incidents abans, durant i després de les eleccions. Evidentment, es tracta

Judicis i sentències

Imatge de l'atemptat contra en Rafic Hariri

Avui el Líban retorna a la primera (o segona) pàgina d’internacional, després que ahir el diari alemany Der Spiegel publiqués una suposada filtració del Tribunal Especial pel Líban que ha de jutjar l’assassinat de l’antic primer ministre Rafic Hariri, en la que es diu que darrera l’atemptat s’hi troba Hesbol·là. Com sempre cal prendre’s aquesta notícia amb molta prudència, i per raons ben diferents. La primera és el moment de la seva aparició, a dues setmanes de les eleccions libaneses. La segona per l’exclusivitat d’una notícia que

Maneres de demanar el vot… Sois belle et vote!

Publicitat electoral libanesa

Hi ha una campanya publicitària en torn a les eleccions que està provocant reaccions força enceses. El motiu em sembla bastant evident, i just. L’eslògan que utilitza (Sigues maca i vota) recorda una frase feta en francès: sigues maca i calla. Prefereixo pensar que els responsables de la campanya pretenen simplement animar a votar a la dona libanesa… però em costa no fer paral·lelisme entre les dues frases. Si l’habitual s’utilitza amb una connotació clarament negativa (limita’t a ser guapa i calla, ja que la majoria de casos les bellesa i la intel·ligència no van juntes… vindria a dir la frase) costa que l’actual no impliqui alguna cosa similar. La primera idea que ve al cap és: “nena, limita’t a votar-nos. No cal que t’esforcis massa en pensar i decidir quina és la millor opció. Això ja ho hem fet nosaltres. Tu vota, i calla”.

Si la publicitat fos oficial, per animar a votar, en general, potser seria

Veure el món per un canut…

A mesura que s’acosten les eleccions em confirmo més que l’espècie política libanesa no té res a envejar a la d’altres racons del món. Han tingut molt de temps per aprendre’n i han estat en unes condicions gairebé immillorables per a conèixer bé com pactar amb qui calgui per aconseguir el què t’interessa (que sovint es pot resumir en una paraula: poder). El preu que calgui pagar tampoc és tan important. En part, perquè qui el pagarà no serà el polític, sinó els ciutadans. Però això, a un home d’estat, què li preocupa.

Per aquestes terres hi ha tans exemples com vulgueu. Alguns discrets, d’altres escandalosos. Alguns amb pell d’ovella, altres amb

Tret de sortida

Avui tots els partits polítics hauran començat la seva campanya electoral de cara a les eleccions del proper 7 de juny. Aquest any la novetat consisteix en la celebració en un únic dia de les eleccions. Es tracta d’un exercici molt interessant per contemplar les habilitats dels polítics a l’hora d’arribar a acords amb altres formacions polítiques, així com a l’hora de prometre tot tipus de millora.

Explicar el procés electoral libanès no és del tot senzill. La base, com en altres zones, són els partits, però aquí els partits tenen una component molt més personal i menys ideològica. Per tant la gent s’identifica més amb la

Ja hem canviat. I ara què passarà?

Evidentment, també al Líban es viuen les eleccions americanes pensant que tot depèn del què passi allà. No n’estic del tot segut. Bé, de fet estic segur que no tot depèn del què passa a les eleccions americanes, però unes quantes coses sí.

Pel què a aquest bloc ens interessa, és a dir, per la vida libanesa, és força clar que hi ha molts ulls posats en el què farà Obama ara que és President dels Estats Units d’Amèrica. Els efectes d’una retirada d’Iraq es poden notar també al Líban. L’explicació és fàcil: si la retirada comporta un debilitament (que és el fet que caldrà comprovar) de la seguretat del país és possible que els membres radicals puguin moure’s amb més facilitats, tant per Iraq com per Síria de rebot, i arribar al Líban. Es pot pensar que no tenen per què