Els cedres del Líban

Una fotografia obligada

Doncs aquí teniu una altra fotografia d’aquestes setmanes. Feta a la reserva de cedres que es troba al final de la Vall Santa, al nord del Líban. La fotografia està feta per poder veure, entre altres coses, les tres branques que uneixen dos dels cedres que hi ha en el grup central (per veure-ho segurament haureu d’entrar a l’àlbum de picasa… El passeig pel què queda del bosc de cedres (una petita reserva suficient per fer-se una idea del què seria en altres èpoques, i per confiar en què de mica en mica es vagi recuperant terreny) és realment agradable, i compensa el viatge per la carretera (libanesa). La veritat és que tota la zona té un encant especial, a partir del moment en què es comença a remuntar (no sé per què em ve al cap aquesta paraula avui…) la Vall Santa. Els poblets (ja a la part més alta) no tenen res a veure amb els que hi ha a la costa.

Aquestes setmanes passades m’ha vingut diverses vegades el dubte de si la gent que venia de fora pensaria que el viatge fins els diferents llocs que visitàvem valdria la pena o no. M’explico: les carreteres libaneses no sempre estan en

Neu, i nit de reis…

Cedres a Ain Zhalta

Ahir vaig fer una altra escapada a la neu. Aquesta vegada, per caminar amb raquetes aprofitant les últimes nevades. El destí, Ain Zhalta, prop de Barouk, zona de drusos, i cristians. Hi havia molta neu, com podeu veure a les fotografies. La veritat és que es tractava més d’una passejada que d’una excursió, i per tant, tot i no arribar al cim, tothom estava content. No sé si té alguna relació amb el dinar o no… però en qualsevol cas, les vistes valien l’esforç. O l’esforç valien les vistes…

Avui tenim nit de reis, per aquí. Sa

Els boscos de cedres

Damunt un cedre

Durant els dies que he estat fora he pogut fer una passejada per un dels boscos de cedres. Els boscos libanesos no tenen res a veure amb els que podem conèixer per allà. No hi ha boscos com els que es troben al Prepirineu, al Pirineu… ni tan sols Collserola! Si parlem d’un “bosc de cedres” hem de fer unes quantes reduccions mentals, ja sigui per l’extensió ja sigui per la qualitat. És a dir, o bé es tracta d’un reduït nombre de cedres antics i “autèntics” o bé es tracta de reforestació, i a vegades amb un estil més proper al jardí que al bosc. Hi ha algunes muntanyes on s’han plantat els arbres en línies, com si fos un mapa amb les línies de nivell.

La muntanya libanesa és diferent. Aquí sempre tens una

Michel Sleiman (Suleiman), el nou president del Líban

Segueixen els preparatius per a l’elecció, diumenge, del nou president del Líban. Serà, després de molt de temps de discutir i barallar-se (en el sentit literal de la paraula) govern i oposició. Finalment haurà estat amb la col·laboració estrangera que s’haurà arribat a l’acord per escollir el nou president.

Fins ara ocupava el càrrec de comandant de l’exèrcit, i va passar a ser candidat de consens fa uns quants mesos. Però ha calgut que Hesbol·là ensenyés les dents (i les intencions?), que trobés una oposició superior a la prevista (sembla ser…) i que el país estigués al límit de la guerra civil per

A la Kadisha i els Cedres (Nord del Líban)

Avui hem estat al nord del Líban, al costat de la Vall Santa (la Kadisha), i hem pujat fins els pobles dels Cedres, on encara hi havia molta neu. Podeu veure les fotografies en els enllaços que hi ha a l’apartat Les fotos del Jaume