L’ordre francès al Líban

Un policia francès pels carrers de Beirut

M’ha costat molt, però aquí teniu la notícia d’avui… Policies francesos han vingut al Líban per ensenyar els seus col·legues a dirigir el trànsit. I aquest matí, mentre caminava pels carrers, m’imaginava el què deurien haver pensat aquests policies acostumats a l’ordre francès veient el caos oriental. Realment es pot pensar que es tracta d’una missió impossible, però tot intent per a fer la circulació més fluïda serà benvingut.

Però la notícia em sembla que necessita ser comentada, encara que sigui breument. El Líban no és, ni de bon tros, homogeni. Ni tan sols Beirut és una

Alguna cosa està canviant!

Per aquí alguna cosa està canviant. I si no, aquí en teniu la demostració.

Si, després d’anys en què el semàfor era un element que només es podia veure a les pel·lícules (o casi) han començat a aparèixer per tot arreu de Beirut. La primera cosa en la què he pensat és en el polític en qüestió que ha fet la compra… després, intentant pensar bé dels nostres polítics, he decidit fer un vot de confiança, i pensar que es tracta d’una decisió ferma per fer passar el conductor per la llei i l’ordre. I en aquest moment ha arribat el segon pensament: no podran. No crec que aconsegueixin reduir les ànsies de llibertat (per dir-ho d’alguna manera) del conductor libanès.

Expliquen que quan Israel va deixar el sud del Líban,

efectes de la guerra…

Vàries vegades he sentit, per explicar diferències que pots trobar al Líban, “és que la gent s’ha acostumat a sobreviure durant molts anys de guerra”.

Ahir em venia al cap aquesta idea veient la manera de conduir de la gent al Líban, i a Beirut en particular. Segurament té relació amb el fet que durant molts anys les normes de circulació eren les que dictava la prudència (com per exemple no aturar-se massa, o deixar el cotxe en el lloc més segur… sense parar-se a pensar si això podia molestar els altres, ja que el què estava en joc era, a vegades, la pròpia vida).

Actualment la circulació a Beirut és un caos continuat, però no pas (o no només) per problemes urbanístics, sinó sobre tot pels hàbits dels conductors. Aquí has d’anar a la teva, passar el primer, empènyer al del davant, apartar als dels costats… És com pujar als “autochoques” (així ho dèiem de petits, i des d’aleshores no hi he pujat…). Potser per això els cotxes estan com estan, d’atrotinats i destrossats.

La foto d’avui ni és meva ni actual, però podria ser les dues coses!