Tanquem la paradeta

S'acaba el dia...

Aquest és, molt probablement, el darrer escrit que publicaré al bloc. La raó és molt senzilla: en menys de 8 hores estaré volant, direcció Barcelona. Hauran estat gairebé tres anys al Líban, que m’han permès aprendre moltes coses, conèixer magnífiques persones i llocs meravellosos. He procurat acostar aquest país, aquesta realitat, als ulls occidentals. Però ara que ja no estaré aquí em sembl lògic que pari d’escriure. I, a més, si fins ara tenia poc temps, a partir d’ara em seria impossible comentar el què passa aquí veient-ho des d’Itàlia i amb tot el què m’espera durant aquest curs 2010-11.

No faré un resum del què ha ocupat més de 300 escrits; i encara menys una descripció en quatre línies del Líban. Seria una deformació total de la realitat. Em limitaré a fer dues coses. La primera, animar a visitar el país. I a fer-ho fugint de  les visites organitzades. Conèixer la gent. Parlar-hi. Perdre’s pels carrers (si cal, sense càmera de fotos, per evitar problemes…). Aprofitar ara que està tranquil! La segona cosa: animar a fugir dels esquemes tancats, de les etiquetes, dels estereotips. La realitat és molt més rica del què sovint pensem. I les explicacions simples són una manera pobre de quedar-nos tranquils amb la nostra ignorància.

I acabo aquest bloc agraint. Agraint a tota la gent que he conegut al Líban durant aquests tres anys: per haver-me acollit, per haver-me ensenyat, per haver-me suportat… He après molt de tots vosaltres. I també als que heu anat seguint aquest bloc, per l’atenció i pels comentaris que hi heu fet. El deixaré obert (com a mínim per ara) perquè hi arriba força gent buscant informació sobre el Líban. I si algú vol deixar-hi algun comentari, els continuaré contestant. Moltes gràcies a tots i a totes!