Avui, un vídeo

Com heu pogut comprovar, els últims dies he tingut el blog força abandonat. El motiu, el teniu aquí:

És un vídeo que hem preparat amb gent del Club Alnaïr per participar en un congrés d’universitaris que se celebra a Roma durant la Setmana Santa. El tema del congrés és Can Christianity inspire a global culture? La nostra idea era respondre a la pregunta utilitzant el què diguessin persones no cristianes del carrer. I aquí teniu el resultat. A mi em sembla interessant… 🙂

Ara que ja he acabat la feina del vídeo espero poder

Els boscos de cedres

Damunt un cedre

Durant els dies que he estat fora he pogut fer una passejada per un dels boscos de cedres. Els boscos libanesos no tenen res a veure amb els que podem conèixer per allà. No hi ha boscos com els que es troben al Prepirineu, al Pirineu… ni tan sols Collserola! Si parlem d’un “bosc de cedres” hem de fer unes quantes reduccions mentals, ja sigui per l’extensió ja sigui per la qualitat. És a dir, o bé es tracta d’un reduït nombre de cedres antics i “autèntics” o bé es tracta de reforestació, i a vegades amb un estil més proper al jardí que al bosc. Hi ha algunes muntanyes on s’han plantat els arbres en línies, com si fos un mapa amb les línies de nivell.

La muntanya libanesa és diferent. Aquí sempre tens una

6 dies diferents

Detall del Campament...

Ahir vaig tornar a Beirut, després d’haver passat sis dies amb uns quants nanos de campament. La foto és un detall del què han donat de sí aquests dies. En trobareu d’altres a l’àlbum de Picasa… i n’aniré pujant i comentant els propers dies si tinc temps. Em veig incapaç de fer un càlcul de quants campaments he fet fins ara, però possiblement siguin més de quinze. I cada vegada m’emporto sorpreses. Aquest any,

Estels al cel d’Amman

Un estel volant sobre Amman

No sé si haureu vist la pel·lícula basada en el llibre El caçador d’estels, ambientada a Kabul. Jo sí. I quan vaig arribar a Amman vaig tenir una sensació estranya, com si hagués estat transportat a l’escena de la pel·lícula. A Amman pots veure desenes d’estels sobrevolant la ciutat. És cert que no n’hi havia tants com a la pel·lícula, però l’espectacle era similar.

Nens al costat de l’autopista, per parelles (un recull el fil, i l’altre controla l’estel); pares amb els seus fills; enmig de les cases, en un barranc, o

Camells i més

A Petra, un dels (mini) beduïns que ofereixen passejar en burro

En el darrer escrit deia una cosa similar a que m’agrada més parlar amb les persones que no pas amb els camells que els acompanyen. I un gran amic (gran de debò!) em va replicar que ja entenia perquè no li feia massa cas: ell era el camell… Bé, darrera la conya permanent que envolta el meu amic hi ha un retret poc dissimulat al poc cas que li faig. Però és que ell no està aquí, sinó allà. Com la majoria dels lectors, i entén que no és fàcil salvar les distàncies. Total, que avui la fotografia continua la sèrie de Jordània, amb una de les escenes que més em van agradar. I aquesta vegada per l’animal i la persona…

El burro sempre m’ha semblat un

Els colors de Jordània

La Mar Morta

Una de les coses que més em va sorprendre de Jordània és la manca de color. Evidentment no tot el país és igual, però una bona part del territori es limita a tonalitats de marró i gris, pròpies de les zones desèrtiques. Allà entens el què expliquen dels esquimals, que tenen una gran varietat de paraules per dir el què nosaltres resumint amb un simple blanc. Avui escric perquè tenia ganes de posar-vos aquesta fotografia feta a la Mar Morta, un contrallum clàssic, amb el sol ponent-se darrera d’Israel (aquí no es veu, però en d’altres fotos sí…). La veritat és que té gràcia veure a la gent asseguda al mig del mar, flotant com