L’incert futur libanès

 De Les fotos del Jaume Canet…

El Líban està vivint un moment que podria ser l’equivalent a la famosa transició espanyola, o simplement un moment més en l’escalada de violència. Ara per ara totes les opcions són possibles. El futur que té per davant el Líban és totalment incert, en mans d’una quinzena de polítics, cadascun d’ells amb una història darrera digne d’una pel·lícula. Hi ha els líders de les milícies de les què parlava ahir, els homes que s’han enriquit a base d’utilitzar

El futur del Líban es juga a Qatar

No sé fins a quin punt la notícia de les converses que s’estan realitzant a Qatar ha aparegut en els mitjans de comunicació de fora del Líban, però ja podeu imaginar-vos que aquí s’està seguint amb considerable interès. Per què? Doncs quan he comenaçat a escriure tenia claríssim que és perquè s’espera que en surti alguna cosa bona per al futur del país… però he tardat massa en escriure’l, i ara ja m’ha sortit la visió crítica, i no ho tinc tant clar. No tinc clar que la gent pensi que en sortirà alguna cosa realmanet positiva. I tampoc tinc clar que en surti realment una cosa positiva.

I la raó no és pur pessimisme. La raó és que ja estan encallats en el tema principal (des del meu punt de vista) per a la normalitat del país:

Una solució libanesa a la crisis

Coneixent alguns dels lectors del blog, en aquests moments deveu estar pensant que he repetit el títol d’ahir (d’altres ni us heu fixat en el títol d’avui, com per saber quin era el d’ahir!) Però ja haureu vist que hi ha un petit canvi. Bé, petit si es té en compte l’ordre de les paraules. Gran si es té en compte el què significa aquest petit canvi.

Aquesta és la impressió que em produeix el què es va sabent de les negociacions al Líban. Ahir la delegació de la lliga àrab va parlar amb tots els representants polítics, i avui han de marxar d’excursió cap a Doha (Qatar) per passar-hi uns dies negociant sobre la llei electoral, l’elecció del president, el tema de les armes d’Hezbollah… Missió Impossible? Doncs sembla que no, i això és el què, sense voler ofendre, considero solució libanesa. Consisteix en