Estels al cel d’Amman

Un estel volant sobre Amman

No sé si haureu vist la pel·lícula basada en el llibre El caçador d’estels, ambientada a Kabul. Jo sí. I quan vaig arribar a Amman vaig tenir una sensació estranya, com si hagués estat transportat a l’escena de la pel·lícula. A Amman pots veure desenes d’estels sobrevolant la ciutat. És cert que no n’hi havia tants com a la pel·lícula, però l’espectacle era similar.

Nens al costat de l’autopista, per parelles (un recull el fil, i l’altre controla l’estel); pares amb els seus fills; enmig de les cases, en un barranc, o

Camells i més

A Petra, un dels (mini) beduïns que ofereixen passejar en burro

En el darrer escrit deia una cosa similar a que m’agrada més parlar amb les persones que no pas amb els camells que els acompanyen. I un gran amic (gran de debò!) em va replicar que ja entenia perquè no li feia massa cas: ell era el camell… Bé, darrera la conya permanent que envolta el meu amic hi ha un retret poc dissimulat al poc cas que li faig. Però és que ell no està aquí, sinó allà. Com la majoria dels lectors, i entén que no és fàcil salvar les distàncies. Total, que avui la fotografia continua la sèrie de Jordània, amb una de les escenes que més em van agradar. I aquesta vegada per l’animal i la persona…

El burro sempre m’ha semblat un

Els colors de Jordània

La Mar Morta

Una de les coses que més em va sorprendre de Jordània és la manca de color. Evidentment no tot el país és igual, però una bona part del territori es limita a tonalitats de marró i gris, pròpies de les zones desèrtiques. Allà entens el què expliquen dels esquimals, que tenen una gran varietat de paraules per dir el què nosaltres resumint amb un simple blanc. Avui escric perquè tenia ganes de posar-vos aquesta fotografia feta a la Mar Morta, un contrallum clàssic, amb el sol ponent-se darrera d’Israel (aquí no es veu, però en d’altres fotos sí…). La veritat és que té gràcia veure a la gent asseguda al mig del mar, flotant com

Jordània

A l'entrada del Tresor de Petra

El viatge d’aquest cap de setmana ha complert totes les expectatives. Des del punt de vista turístic (que no era el més important) ha valgut la pena acostar-se al Jordà, a la Mar Morta, el Mont Nebo i Petra, a més de les vistes que t’ofereix el trajecte per Síria i Jordània. La part espiritual ha estat encara més profitosa. L’experiència de participar a l’eucaristia que va celebrar el Sant Pare a Amman, envoltat de gent de mig món ha estat impressionant! Veure gent de l’Índia (amb el “punt vermell” al front i tot), de Filipines, de Síria, Líban, però també dels EEUU, de Canadà, d’Alemanya, Argentina… i un llarg etcètera. Però no només això. Veure la

Marxo 3 dies…

Cartell de benvinguda a Benet XVI a Jordània

Clarament em falta temps per escriure (aquí… perquè, escriure… em passo el dia escrivint!) Però no podia marxar sense dir res. Marxo tres dies a Jordània, on espero poder estar a la missa que celebrarà el Sant Pare Benet XVI a l’Estadi d’Amman. Vaig amb una vintena d’estudiants libanesos, i dissabte, si no hi ha sorpreses, estarem a Petra. Ja us explicaré què tal tot quan torni (espero; espero explicar-vos-ho, i espero tornar!) La veritat és que