Com que ja no puc dir allò que deia en Serrat d’ara que tinc vint anys, i encara no puc dir el què deia més tard fa vint anys que tinc vint anys, només puc dir ara que fa vint anys de quan estava fent 8è d’EGB a l’escola Santa Anna. És un bon moment per recuperar antigues amistats oblidades pel temps. Al dinar organitzat ahir hi era pràcticament tothom, menys el menda, com dirien en castellà… Malgrat això espero poder posar una fotografia amb els assistents per poder comparar-los amb els de la foto Danone… i si fa falta m’hi afegeixo amb el Photoshop! (aquí la teniu… tot i que per ara no hi surto!)
Ha anat bé que la celebració fos en una època de tranquil·litat ja que així em permet tenir més temes per escriure… El què podria ser considerat com la notícia d’aquests dies són les dues morts que s’han cobrat, per ara, els trets d’alegria dels què parlava fa uns dies. En dues del es ocasions en què s’han produït a més dels simples trets de kalashnikov s’han utilitzat també algun tipus de RPG, similar al de la fotografia on surt en mans d’un soldat libanès.
Publicat per ferrancanet 
Coses de Beirut 