Minories i convivència

diumenge, 4-Juliol-2010
Entrada al cementiri jueu a Beirut

Entrada al cementiri jueu a Beirut

Fa molt de temps que volia penjar aquesta fotografia. Finalment ho he aconseguit! Fa dos dies vaig recordar-me d’agafar la càmera de fotos i prendre algunes de les imatges més interessants en un dels recorreguts que faig de manera habitual. A mig camí, poc després de la plaça Sodeco, a la carretera de Damasc, abans d’arribar a la Universitat de Sant Josep, et trobes amb un cementiri. De fet es podria dir que són diversos cementiris. Per a la gent poc observadora, no deixa de ser un cementiri. Si els preguntes més característiques del cementiri se’t queden mirant amb cara de sorpresa… És un cementiri. I punt.

Doncs no. És un cementiri que està dividit segons la comunitat religiosa (i civil, per tant) a la que pertanyien els seus ocupants. Hi ha un cementiri per als evangèlics, un altre per als melquites… i un altre per Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Cristians a l’Orient Mitjà

divendres, 29-gener-2010

La creu a la muntanya libanesa

L’escapada a Faraya del dimecres em va permetre fer la fotografia que penjo avui. Es tracta d’una creu de grans dimensions (poden ser més de 10 metres) situada en un dels cims de Faraya. La vista des d’aquest punt és impressionant, ja que a la dreta queda tota la costa, i a l’esquerra les muntanyes del Mont Liban, la Bekaa i l’Anti-Liban… Amb neu, l’espectacle era, simplement, impressionant.

El fet que en un punt amb una vista tan generosa hi hagi una creu monumental s’explica per dues raons. La primera, la religiositat sincera de la majoria dels libanesos (siguin cristians, musulmans, drusosos…). La religió és una realitat viva en molts casos, amb conseqüències interiors i exteriors. En circumstàncies normals no representa cap problema per la majoria de la gent el fet que la fe de cadascú es vegi també al carrer. És la mateixa raó que ha portat a molta gent a aixecar creus en cims de muntanyes del Pirineu i de tants altres llocs. Però hi ha també una segona raó (que no és Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Conèixer la realitat

dijous, 14-gener-2010

El souk de Saida

Avui he fet una ullada al bloc acabat d’estrenar del Xavier Lasauca La mà de Fàtima. Hi he entrat de rebot, en veure que algú havia arribat aquí des del seu bloc. M’hi he trobat un escrit sobre el discurs del president dels EEUU a El Caire. La lectura m’ha semblat interessant, però m’ha provocat una sensació que en els últims anys s’ha accentuat, tot i que havia començat a l’època en què treballava a l’escola. Explicar les coses és molt senzill. Ensenyar-les, no tant. I conèixer, això ja és tota una altra història. Passava, repeteixo, a l’escola, on després d’una explicació magistral descobries que els nanos no havien entès res… tot i que havien comprès el missatge. No sé si m’explico!

L’Orient és una imatge creada després de segles. Està formada, segons les versions, per camells i sorra, armes i explosions, misteris i sorpreses. Occident també és una imatge, potser un mica més moderna, però no per això més real: llibertat, èxit, diners, poder… Intentar explicar com és la vida aquí no és fàcil, per la senzilla raó que aquí, com a tot arreu, hi ha Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Passejades nocturnes a Beirut

dimecres, 17-Desembre-2008
L'arbre de Nadal davant la mesquita al Centre Ville de Beirut

L'arbre de Nadal davant la mesquita al Centre Ville de Beirut

Ahir vaig sortir a caminar cap a les deu del vespre. Des de casa fins al Centre Ville, una passejada suficient com per a què la gent del país et miri amb cara d’estranyat, pensant que potser no saps que existeixen els cotxes. A Beirut la gent no camina pel carrer. A tot arreu s’hi va amb cotxe, i després passa el què passa: embussos eterns i permanents.

Aquests dies (o millor dit, aquestes nits) Beirut fa més goig que habitualment. Està plena de Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Simplificacions i realitat

diumenge, 12-Octubre-2008
Nova versió del mapa de fa dos dies... (clic a la foto per llegir le lletres!)

Nova versió del mapa de fa dos dies... (clic a la foto per llegir le lletres!)

Ahir preguntava la MA, en relació a l’anterior escrit, si la separació entre les diferents religions que apareix al mapa que acompanyava l’escrit és tan clara com sembla allà. La resposta sí que és clara: no.

En general es tracta de zones de majoria cristiana, xiïta, sunnita o drusa. Però és molt estrany trobar un poble (no parlem, per tant de les ciutats) on no hi hagi algunes persones representants d’alguna minoria. És a dir, a la majoria de pobles drusos s’hi poden trobar Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Comunitats (religioses) al Líban

divendres, 10-Octubre-2008
Distribució de le principals comunitats religioses al Liban

Distribució de le principals comunitats religioses al Líban

Seguint un criteri tradicional al bloc, avui dedico l’escrit a intentar respondre la petició que ha fet l’Ignasi Sos des de l’escola Mestral d’Igualada. Demanava una explicació del guirigall de comunitats religioses al Líban. Doncs aquí la tens.

Al Líban, des de fa segles, s’hi han concentrat la majoria d’heretgies i cismes tan del cristianisme com de l’islam. Té les seves raon de ser, ja que, per un costat, és a tocar de l’origen de les tres grans religions monoteistes, i per altre el país ofereix refugi (des d’un punt de vista físic, ja que hi ha moltes valls i muntanyes difícils d’atacar) i unes Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Vine a la festa!

dilluns, 24-Març-2008

Comença una setmana moguda al Pròxim Orient… Anem per ordre.

Ahir es va saber que Síria havia enviat tres divisions a la seva frontera amb el Líban

Avui acaba el dol pel Mungié (o com s’hagi d’escriure) el presumpte terrorista o màrtir o cap de l’aparell militar d’Hezbollah o digueslicomvulguis. Israel fa temps que diu que ara Hezbollah respectarà els 40 dies de dol, i sembla que efectivament els ha respectat.

Demà havia de ser la n-èssima sessió per escollir el President. Tampoc. També s’ha de decidir si el govern envia algun representant a la reunió de caps d’estats àrabs. La combinació de tot plegat converteix la zona en un polvorí, i qualsevol cosa demostra que hi ha gent amb ganes de festa. Ahir, per exemple, abans i després d’una nova entrevista al president del parlament, es va poder escoltar un repertori de petards, trets, explosions que envien les falles en a la categoria de jocs pels nens. De fet costa pensar que només fossin per alegrar-se de l’entrevista!