Els cedres del Líban

Una fotografia obligada

Doncs aquí teniu una altra fotografia d’aquestes setmanes. Feta a la reserva de cedres que es troba al final de la Vall Santa, al nord del Líban. La fotografia està feta per poder veure, entre altres coses, les tres branques que uneixen dos dels cedres que hi ha en el grup central (per veure-ho segurament haureu d’entrar a l’àlbum de picasa… El passeig pel què queda del bosc de cedres (una petita reserva suficient per fer-se una idea del què seria en altres èpoques, i per confiar en què de mica en mica es vagi recuperant terreny) és realment agradable, i compensa el viatge per la carretera (libanesa). La veritat és que tota la zona té un encant especial, a partir del moment en què es comença a remuntar (no sé per què em ve al cap aquesta paraula avui…) la Vall Santa. Els poblets (ja a la part més alta) no tenen res a veure amb els que hi ha a la costa.

Aquestes setmanes passades m’ha vingut diverses vegades el dubte de si la gent que venia de fora pensaria que el viatge fins els diferents llocs que visitàvem valdria la pena o no. M’explico: les carreteres libaneses no sempre estan en

A la Vall Santa

Un detall de la Kadisha (o Qannoubine)

Ahir vaig estar a la vall de Qannoubine, coneguda com la Vall Santa (la Kadisha), al nord del Líban, que va des dels voltants de Trípoli fins al poble dels Cedres. És una vall força tancada, amb aigua abundant i una generosa vegetació. Però sobre tot és una vall amb molta història. S’hi poden trobar ermites, monestirs i convents a partir del segle IV. Ha estat el refugi dels cristians maronites de la regió quan les coses anaven maldades. I ara mateix encara és un lloc de pelegrinatge per a molts cristians orientals.

La caminada és

Viatjar al Líban

Ahir vaig rebre una altra consulta sobre la conveniència de viatjar al Líban. M’agradaria posar la resposta en un escrit per tal que la gent que pot estar pensant el mateix pugui trobar la resposta a internet.

Si fem cas a la situació sòcio-política del país em sembla que cal respondre que és un bon moment per venir al Líban. Però, com ja he dit unes quantes vegades, sempre cal afegir un però a això, ja que

La força de la primavera

Ahir vaig estar de nou al Nord del país, a la vall de la Kadisha, i a Trípoli. Ja n’he parlat altres vegades. Avui només volia informar-vos que la primavera està fent la seva feina, i el què fa unes setmanes era tot blanc actualment és d’una diversitat de verds que és un plaer per a la vista. Però el què els homes a vegades no som capaços de fer la naturalesa ho repeteix cada any: entre els mils tons verds hi pots trobar multitud de colors provinents de les flors més originals. Ara mateix, i fins maig-juny, el Líban ensenya la seva cara més viva, i permet entendre perquè des de tots els països més o menys veïns han tingut sempre una tendència per desplaçar-se cap aquí. S’entén també perquè la Bíblia parla del Líban com d’una terra rica, amb una vegetació espectacular… especialment quan parla de la Bekaa.