Últimes notícies…

El primer ministre libanès amb el president de Síria

Els lectors habituals haureu pogut comprovar que les entrades al bloc es fan cada cop més esporàdiques. Avui em trobo amb una col·lecció de notícies típiques del Líban. Per un costat, hi ha les dues notícies que (potser) han aparegut en la premsa internacional: l’enfonsament d’un vaixell prop de Trípoli que ha deixat un número incert de morts, i la visita del nou Primer Ministre Hariri a Síria per reunir-se amb el president Bashar el Assad (trobada curiosa, tenint en compte que el primer ha acusat Síria de ser la responsable de l’assassinat del seu pare…).

En un estil més clàssic, tenim un autobús ocupat per sirians que ha estat tirotejat, una patrulla de la FINUL que també ha patit els trets d’algun desconegut. Hem tingut la pluja de la que ja vaig parlar, i finalment sembla que

Ja hi ha ambaixador de Síria al Líban

L'ambaixada del Líban a Damasc, inagurada la setmana passada

Avui s’ha conegut qui serà el primer ambaixador de Síria al Líban. Es tracta d’un fet històric, ja que permet començar una nova etapa en les relacions dels dos països. Fins ara han passar per moments en què el Líban pràcticament era una regió més de Síria i d’altres en què no hi havia cap mena de relació oficial. En la història recent del Líban Síria ha jugat un paper important ja que al final de la guerra civil va suposar l’entrada (i posterior permanència) de l’exèrcit i del règim sirià. Des de fa 4 anys, quan Síria va abandonar el país, no hi havia relacions oficials. I finalment sembla que començarà una etapa de normalitat, com a mínim formal, en la que

Buscant la pau

Malgrat que van continuen apareixent notícies que es poden definir com a inquietants, és evident que al Líban hi ha gent que té una ferma voluntat d’impedir que el país es vegi arrossegat a un enfrontament amb Israel. I això, a més de ser notícia, és bo. Molt bo. Des del començament de l’ofensiva a Gaza, hi ha hagut detencions, com a mínim en dues ocasions, relacionades amb intents d’atacs contra Israel. Les primeres varen venir després del llançament dels famosos Katiushes. Les últimes, sembla que són libanesos que pretenien fer algun altre atac (normalment la informació en casos similars és molt borrosa!)

Ahir a més, es va produir un incident a

Viatges

Aoun i el president siri Bashar al-Assad

No tots els viatges són iguals. Hi ha viatges per negocis, per turisme, per visitar a familiars… I hi ha viatges poc clars, compromesos i difícils d’explicar. És el cas del viatge que està fent el líder de l’oposició Michel Aoun, antic general de l’exèrcit libanès, protagonista durant els conflictes dels anys 80-90, al país veí, Síria.

Aoun va decidir fa anys, quan era el cap de l’exèrcit, iniciar una ofensiva militar per fer fora del país a l’exèrcit sirià. En aquell moment l’operació semblava impossible, i de fet va ser un fracàs. Va participar també en els combats fratricides entre les milícies cristianes i l’exèrcit. Va haver de refugiar-se a

Una d’espies

Caces israelians sobrevolant Tyr

Fa un parell de dies es podia llegir a la premsa libanesa la notícia de la detenció de dos germans acusats de treballar en favor d’Israel, proporcionant informació que podria haver estat utilitzada per a atacs contra Hesbol·là i en l’atemptat contra el seu responsable militar a Síria fa uns mesos.

En general, ja n’he parlat altres vegades, el rumor al Líban substitueix sovint a la informació. Com que la majoria de mitjans de comunicació depenen directament d’algun partit, la informació que transmeten és bastant tendenciosa. Quan Israel està pel mig, el tema pren dimensions preocupants, i si hi ha un espia pel mig, s’arriba a

Un altre cop pendent dels veïns

Efectes de l'atemptat

A les notícies d’ahir, a més de l’atemptat d’ETA contra la Universitat de Navarra, es parlava de la manifestació a Síria en resposta a l’atac americà contra civils sirians a prop de la frontera amb Irak. És difícil saber qui diu la veritat en casos com aquest. Per un costat es parla d’un atac contra el responsable de la xarxa d’Al-Qaeda (valgui la redundància) que organitza el pas de combatents estrangers a Iraq, mentre les fonts síries parlen d’un atac contra civils. Ja he comentat alguna vegada l’ambigüitat del terme civil en aquests casos, ja que tots els membres d’Al-Qaeda són civils, així com els d’Hesbol·là (o els d’ETA…). És evident que els nens són civils, això ningú ho discuteix.

Que Síria estigui inquieta implica una certa inquietud al Líban, de la mateixa manera que quan Israel està nerviós el Líban també ho està. La convivència amb els veïns (tornem-hi!) afegeix als problemes locals un element totalment fora de control, i dificulta assolir la normalitat necessària per a tenir perspectives de pau. Darrerament Síria ha desplegat noves forces militars per