El zouk de Saida

El zouk de Sidó

Continuant amb l’escapada del dissabte, avui voldria recomanar-vos el barri antic de Sidó (o Saida, insisteixo…). L’ambient que s’hi respira és realment autèntic. Es pot dir que és el què un s’imagina quan es parla d’un ambient oriental: carrers estrets, plens de botigues de tota mena, i de gent que va amunt i avall fent xivarri. Com es veu a la fotografia, els cables elèctrics formen una part important de la imatge: aquest caos amb un cert toc cutre que sovint s’espera, malauradament, en un ambient oriental.

Enmig de tot això, la gent, si dediques temps a parlar-hi, és encantadora. Com el que ens va fer parar a

Les platges prenen vida

El Líban comparteix amb Catalunya bastantes coses, entre elles el mar Mediterrani. Ja fa dies que per aquí tenim el sol instal·lat de manera definitiva fins el mes de setembre, i els dies de cel blau intens i sol més intens encara ja són habituals. Però entre les platges d’aquí i les d’allà hi ha també diferències, tot i que per al meu gust, comparteixen els mateixos defectes: la sorra i l’aigua salada.

Des de que era petit que lamento

Hezbollah (hesbol·là), Israel i algunes imatges

El viatge al sud del Líban d’ahir va deixar algunes imatges sorprenents per als ulls europeus. La càmera del Jaume va aconseguir (amb l’ajuda del Jaume) retratar-ne algunes. Les teniu totes a l’enllaç de Picasa… però no he resistit la temptació de posar-ne algunes en petit aquí per a què us podeu fer una idea.

La foto és autèntica… feta a l’autopista (bastant nova, pel què es pot veure) que va de Tyr a Beirut. Permet fer-se una idea dels problemes que poden (i els que no) preocupar a aquesta gent.

També aquesta imatge pot sorprendre, però serveix per entendre com la gent pot arribar a nivells tan increïbles d’obstinació en la lluita contra el veí (i crec que això serveix per a molts llocs del món). Tot i que els misils de la foto (suposo) no són operatius, en tenen molts d’altres que sí que ho són. Per a qui no ho sàpiga, les banderetes grogues són d’Hezbollah

Però no totes les diferències són sinònim de problemes… Almaza és una marca de cervesa, que no vàrem poder beure a Saida perquè el restaurant era de musulmans (coherents!) . Si aquesta foto és més dolenta és perquè és meva…

Tyr i Saida: els límits de Terra Santa

Les imatges que trobareu en el cinquè àlbum (aviat a Picasa…) són sobre tot de Tyr i Saida, les dues ciutats més importants del sud del Líban. Un món diferent, amb molta potencialitat però conflicte permanent amb els veïns del sud: Israel. Espero poder tenir una mica més de temps per explicar alguna cosa més d’aquest viatge…

De Les fotos del Jaume Canet (V)