Una tarda a Tyr

Diumenge va ser un dia de calma: visita al santuari de Harissa (la Patrona del Líban), dinar al Centre Ville, i després Tir i Saida.

A Tir vàrem poder gaudir d’una cervesa al costat del mar, en el mateix lloc on

Un exemple de cooperació internacional

Ahir, tal i com vaig anunciar-vos, vaig assistir a l’acte d’inauguració de 78 vivendes per als membres de la Cooperativa de Pescadors de Tir. És un exemple de com es pot fer bona cooperació internacional, per tal de dotar d’un mínim de dignitat la vida de molta gent. En concret, els pescadors de Tir poden considerar-se com membres d’un dels grups més pobres del Líban, i afectats per molts dels principals problemes que afecten l’economia libanesa.

En les condicions de vida habitual, els fills dels pescadors estan condemnats a

Tinc dues notícies, una de bona…

Amb l’experiència d’ahir pensava que hauria après a no barrejar temes, però la vida no em dóna per fer dos escrits diferents cada dia, i no puc estar-me d’explicar les coses quan les conec… O sigui, que després de la barreja de futbol i refugiats de guerra d’ahir, avui hi torno, amb dues notícies, una de bona i una de dolenta.

La bona és

Hezbollah (hesbol·là), Israel i algunes imatges

El viatge al sud del Líban d’ahir va deixar algunes imatges sorprenents per als ulls europeus. La càmera del Jaume va aconseguir (amb l’ajuda del Jaume) retratar-ne algunes. Les teniu totes a l’enllaç de Picasa… però no he resistit la temptació de posar-ne algunes en petit aquí per a què us podeu fer una idea.

La foto és autèntica… feta a l’autopista (bastant nova, pel què es pot veure) que va de Tyr a Beirut. Permet fer-se una idea dels problemes que poden (i els que no) preocupar a aquesta gent.

També aquesta imatge pot sorprendre, però serveix per entendre com la gent pot arribar a nivells tan increïbles d’obstinació en la lluita contra el veí (i crec que això serveix per a molts llocs del món). Tot i que els misils de la foto (suposo) no són operatius, en tenen molts d’altres que sí que ho són. Per a qui no ho sàpiga, les banderetes grogues són d’Hezbollah

Però no totes les diferències són sinònim de problemes… Almaza és una marca de cervesa, que no vàrem poder beure a Saida perquè el restaurant era de musulmans (coherents!) . Si aquesta foto és més dolenta és perquè és meva…

Tyr i Saida: els límits de Terra Santa

Les imatges que trobareu en el cinquè àlbum (aviat a Picasa…) són sobre tot de Tyr i Saida, les dues ciutats més importants del sud del Líban. Un món diferent, amb molta potencialitat però conflicte permanent amb els veïns del sud: Israel. Espero poder tenir una mica més de temps per explicar alguna cosa més d’aquest viatge…

De Les fotos del Jaume Canet (V)