Ofensiva militar a Gaza i guerra informativa al món

No es pot dir que siguin dies gaire bons per a la regió. Començar l’any amb una ofensiva militar de l’exèrcit israelià contra la franja de Gaza no és el què demanàvem per al nou any. Però tampoc es pot dir que no fos previsible. Tan previsible com la guerra informativa que ha començat paral·lelament a l’ofensiva militar. Seguint l’inici de l’acció terrestre israeliana per mitjans occidentals (CNN, BBC, alguna cadena francesa…) és evident l’esforç per part dels dirigents d’Israel per recordar que l’única cosa que volen és poder viure en un país normal, sense la por dels coets llançats pels combatents de Hamas des de la franja de Gaza. De l’ofensiva militar no en sabrem res de res. O com a mínim en sabrem el què cada part ens vulgui fer creure. Soldats i civils morts, ferits o segrestats? Doncs depèn. Ara són dos segrestats, després només un, després resulta que no n’hi havia cap. Ara ja són nou… Malauradament, la informació en alguns casos està

Curiosa notícia!

L'avió d'ahir...

Ahir, mentre escrivia per al bloc, vaig poder escoltar el soroll d’un avió volant a (molt) poca altura. Evidentment, vaig intentar saber de qui era, ja que la resposta era important.

Si ve d’Israel, la provocació és bastant bèstia, ja que es tracta d’un vol a pocs metres, res a veure amb els que ens té acostumats quan sobrevola la Bekaa o el sud del país… Si fos de Síria, el fet podria ser encara més greu, ja que què hi pinta un avió militar sirià al Líban volant com ho feia el d’ahir? També podria ser que

Parole, parole, parole…!

Ja fa dies que hi ha notícies contradictòries en relació al nou govern que hauria de conduir el Líban fins les properes eleccions (previstes per a l’any 2009). Avui sembla que la cosa està molt a prop d’arribar al final, i aconseguir per tant una nova peça per a la construcció d’un Estat normal. Tant de bo! Amb una mica de sort, demà podrem dir que ja tenim president i govern. Tot un èxit!!

Aquests mesos hauran demostrat l’esperit de servei que tenen la majoria dels polítics libanesos… és a dir, més aviat poc. Han passat per davant dels interessos del país els

Ja era hora! (…)

I és que ha costat uns quants mesos, i uns quants morts, que es posessin d’acord per escollir el nou president libanès. El país continua en un estat d’èxtasis, com si s’hagués despertat deprés d’una llarga època en coma. És l’ambient del dia de festa, del dia del casament d’algú… i ningú vol esguerrar-ho amb un comentari inoportú (per bé que molts esperen que després, potser quan la gent ja ha començat a beure una mica…

Tothom és conscient de la feina que queda per fer, però al mateix temps tothom és conscient també que aquesta oportunitat és la primera seriosa després de més de trenta anys. Alguns polítics van deixant anar en compta-gotes comentaris innocents, com qui no diu res, que recorden

Michel Sleiman (Suleiman), el nou president del Líban

Segueixen els preparatius per a l’elecció, diumenge, del nou president del Líban. Serà, després de molt de temps de discutir i barallar-se (en el sentit literal de la paraula) govern i oposició. Finalment haurà estat amb la col·laboració estrangera que s’haurà arribat a l’acord per escollir el nou president.

Fins ara ocupava el càrrec de comandant de l’exèrcit, i va passar a ser candidat de consens fa uns quants mesos. Però ha calgut que Hesbol·là ensenyés les dents (i les intencions?), que trobés una oposició superior a la prevista (sembla ser…) i que el país estigués al límit de la guerra civil per

Beirut (i el Líban) està de festa!

De Les fotografies al Centre Ville

Tot el dia d’ahir va ser d’una animació molt diferent a la normal. Si els clàxons a Beirut no paren de sonar a qualsevol hora del dia (i sovint de la nit) ahir tenien un ritme diferent. La gent està de festa. El país està de festa. En quatre dies ha passat d’estar a les portes d’una nova guerra civil a les d’un acord que podria portar a una època de calma i estabilitat que fa temps que el país necessita. Sorprenent.

Ahir, abans de la final de la Champions League (aquesta vegada podia arribar una mica més tard, i no passava res…) vaig aprofitar per fer un volt pel Centre Ville. Per veure en directe com