Jordània

A l'entrada del Tresor de Petra

El viatge d’aquest cap de setmana ha complert totes les expectatives. Des del punt de vista turístic (que no era el més important) ha valgut la pena acostar-se al Jordà, a la Mar Morta, el Mont Nebo i Petra, a més de les vistes que t’ofereix el trajecte per Síria i Jordània. La part espiritual ha estat encara més profitosa. L’experiència de participar a l’eucaristia que va celebrar el Sant Pare a Amman, envoltat de gent de mig món ha estat impressionant! Veure gent de l’Índia (amb el “punt vermell” al front i tot), de Filipines, de Síria, Líban, però també dels EEUU, de Canadà, d’Alemanya, Argentina… i un llarg etcètera. Però no només això. Veure la

El treballador al Líban

Avui és el dia del treballador. És un dia tradicionalment dedicat a les reclamacions per part dels treballadors. Segons el país i el treball, les reclamacions varien considerablement. Us poso una fotografia que ja he penjat abans perquè em sembla molt il·lustrativa de les condicions de treball de molta gent per aquestes terres, on les diferències són enormes.

La imatge correspon a l’autopista que va fins a Tyr, i em sembla que és prou clara… Quines condicions tenen els treballadors al Líban? Doncs depèn. En alguns casos són les mateixes que a les que poden tenir en els països europeus. En d’altres, són bastant diferents.

Immigrants sense papers (iraquians, palestins i altres refugiats), o amb papers, però sense massa drets (com en el cas de moltes dones

Una aproximació a Hezbollah (Hesbol·là)

Buscant tema per avui m’he topat amb Hezbollah, el “Partit de Déu”. Una realitat difícil de conèixer, de comprendre i d’explicar. Vist des d’allà pot semblar un grup que lluita per la llibertat d’un poble oprimit, com un cosí que comparteix desgràcies i que amb coratge i valentia persegueix el somni de la llibertat (…). Bé, doncs… si, i no.

Hezbollah és un dels partits polítics xiïtes que hi ha al Líban, però amb una milícia que prové de l’època de la guerra civil libanesa (1975-1990), i que a hores d’ara es justifica com a resistència contra l’enemic Israel. Aquest llenguatge és

I ♥ Beirut, malgrat el caos!

Beirut és una ciutat caòtica.

És caòtica pel seu urbanisme, resultant d’un creixement sense un pla urbanístic clar, respectuós amb els exemples de bona arquitectura i reformador quan toca; és caòtica per la conducció (de la que ja he parlat en altres escrits) dels seus habitants, capaços de fer qualsevol tipus de combinació absolutament inimaginable per a la mentalitat occidental; és caòtica pel soroll que hi ha habitualment, degut a l’ús abusiu del clàxon a tota hora i per a tot; és caòtica també per les obres, que apareixen en qualsevol moment i no desapareixen mai; és caòtica, en algunes zones, per la mateixa manera de viure desorganitzada (o amb una organització diferent de l’occidental) de bastants dels seus habitants…

Però aquest caos, quan ja t’hi has acostumat (quan no et sorprenen els carrerons petits amb torres de 15 pisos, quan ja no t’atures quan sents que algú toca el clàxon darrera teu, quan ja t’has saltat tot tipus de prohibicions del

Alguna cosa està canviant!

Per aquí alguna cosa està canviant. I si no, aquí en teniu la demostració.

Si, després d’anys en què el semàfor era un element que només es podia veure a les pel·lícules (o casi) han començat a aparèixer per tot arreu de Beirut. La primera cosa en la què he pensat és en el polític en qüestió que ha fet la compra… després, intentant pensar bé dels nostres polítics, he decidit fer un vot de confiança, i pensar que es tracta d’una decisió ferma per fer passar el conductor per la llei i l’ordre. I en aquest moment ha arribat el segon pensament: no podran. No crec que aconsegueixin reduir les ànsies de llibertat (per dir-ho d’alguna manera) del conductor libanès.

Expliquen que quan Israel va deixar el sud del Líban,

Alternatives als centres comercials…

Ja he posat alguna fotografia dels centres comercials que hi ha per aquí (alguns estan molt i molt bé). Avui voldria posar-vos una imatge d’una alternativa al centre comercial de tall occidental. Ben pensat pot ser una reminiscència de les caravanes que arribaven de l’altre costat del desert.

L’exemplar de la foto, de la zona sud del Líban (aquesta no és del Jaume…) és un dels avantpassats de Decathlon, per exemple. Pots trobar-ne de tot tipus de producte.