Una nit massa llarga (a Beirut)

divendres, 9-Mai-2008

Després de tots els incidents d’ahir, aquesta nit ha passat entre tret i tret. Amb una pausa (acústica) gràcies a una tempesta que ha aconseguit ofegar tots els kalashnikov, RPG i altres joguines que tenen els chicots d’aquí. Però després de la tempesta ha tornat… el mateix que hi havia abans, potser una mica més tranquil (suposo que també deuen dormir, no?)

Balanç? Buf… D’entrada cal dir que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els amics d’Ouzai

Dimarts, 11-Març-2008

Avui voldria parlar-vos dels amics d’Ouzai, de qui ja us vaig explicar alguna cosa.

Ouzai és un dels barris del sud de Beirut, al costat del mar. Té la peculiaritat de tractar-se d’un barri de majoria xiïta que es troba al costat d’un altre de majoria sunnita. El límit es pot traçar amb tira-línies. El primer que t’indica el canvi és un cartell d’Hezbollah, tot i que no fa massa falta

Els contrastos són nombrosos, ja que deixes un barri residencial de nivell econòmic alt (amb vàries ambaixades, per exemple) per entrar en una zona on pots trobar el típic caos oriental (per posar algun adjectiu que no sigui massa inadequat. Mentre pensàvem si fèiem mitja volta (era evident que els últims estrangers-turistes que havien estat per allà feia molt temps que n’havien sortit) se’ns van mig presentar quatre o cinc nois que estaven per allà, sense fer gaire més que estar, que no és poca cosa…

Després de les preguntes de rigor i la cara de sorpresa (també de rigor) ens van convidar a fer un cafè, i allà va començar una conversa realment surrealista, on apareixien terroristes a Alemanya, militars i policies europeus, drogues, viatges a Àfrica, en Hariri i en Nashrallah… no era fàcil seguir el què deien.

Però el què no faltava és unes ganes enormes d’acollir-te com cal, de fer-te l’estada agradable. El Jaume tindria més coses a explicar de trobades semblants, aquest cop amb la gent d’Hezbollah directament. En qualsevol cas, són ocasions on veus totes les contradiccions d’aquest país i d’aquesta gent…

I per acabar (tot i que em repeteixi) la seva manera d’acomiadar-se, desitjant-nos una bona estada, però animant-nos a no quedar-nos massa temps, per evitar sorpreses…


Al Tilal…

Dimarts, 29-gener-2008

Aprofitem la calma per parlar de les postes de sol que es poden veure des del Líban. Totes les tonalitats possibles, amb el mar i el cel com únics acompanyants del sol en els seus últims moments abans de deixar pas a la nit.

Des d’Al Tilal, una casa de convivències on s’està començant a fer una escola per millorar la situació de la zona, cada tarda l’espectacle està assegurat. Aquí en teniu un exemple: