Parole, parole, parole…!


Fouad Siniora, primer ministre libanès

Ja fa dies que hi ha notícies contradictòries en relació al nou govern que hauria de conduir el Líban fins les properes eleccions (previstes per a l’any 2009). Avui sembla que la cosa està molt a prop d’arribar al final, i aconseguir per tant una nova peça per a la construcció d’un Estat normal. Tant de bo! Amb una mica de sort, demà podrem dir que ja tenim president i govern. Tot un èxit!!

Aquests mesos hauran demostrat l’esperit de servei que tenen la majoria dels polítics libanesos… és a dir, més aviat poc. Han passat per davant dels interessos del país els personals i els dels diferents partits. És comprensible que cada comunitat vetlli per a la gent que la forma, ja que el país està constutït en comunitats. Però més criticable és que les decisions es prenguin per raons personals.

Un cop més, davant esdeveniments com el que pot porduir-se ben aviat, algú dirà la tant utilitzada expressió: ha guanyat la democràcia. I un be negre (per dir alguna cosa que no soni massa malament)! No ha guanyat la democràcia, de la mateixa manera que no hi guanya el poble després de les diferents eleccions en països occidentals. I guanya poc una majoria que ha recolzat els guanyadors (en el millor dels casos) i hi guanyen molt els guanyadors. Però el poble, res; i la democràcia… millor que ho deixem.

Aquí no sé qui hi haurà guanyat. Per la senzilla raó que el fet de tenir un govern no garanteix absolutament res. De fet, hi havia un govern, i es vivia com si no n’hi hagués, de la mateixa manera que quan no hi havia president es vivia com si n’hi hagués. Un país curiós, que permet experimentacions polítiques impensables en altres llocs.

En qualsevol cas, tot això només ha de servir per uns quants mesos, ja que amb les properes eleccions caldrà formar un nou govern. Abans només caldrà retocar la llei electoral: un altre espectacle a la vista.

El títol fa referència a una cançó italiana, que repeteix això: paraules, paraules, paraules… Una bona cançó, que es pot utilitzar en moltíssimes ocasions per sintetitzar la majoria de discursos polítics (però que consti que no va dedicat al president Siniora, o com a mínim no de manera específica!)

Anuncis

4 Responses to Parole, parole, parole…!

  1. M.P. ha dit:

    Ferran:

    Aquí, per nosaltres, ara la majoria de partits estan fent allò que se’n diu un congrés…
    Després de les últimes eleccions on qui va guanyar tampoc va ser precisament el poble -el desencís i l’abstenció és molt considerable- ara els diferents partits es posen les piles, no per fer un servei al país, sinó per veure qui es coloca millor per anar visquent a compte del país…

    El tripartit aquí ja està arribant al límit…I l’única cosa que sabem fer entre tots és enriure’ns-en d’una manera descarada… No crec que mai un President de la Generalitat hagi tingut tan poc prestigi com l’actual.

    Sembla com si a casa nostra el món es dividís entre els que viuen de la política i els que passen de la política…amb unes quantes honroses excepcions, entre les que compto la Mar, segurament perquè és independent…

    O sigui que amb cirqumstàncies ebn diferents aquí i allà, o allà i aquí…no hi ha massa diferència.

    Quan jo estava a l’institut i hi havia tants mals entesos entre els profes i ningú volia ser Director, jo sempre dèia que l’important era que funcionés secretaria i consergeria. La Junta Directiva, en molts moments, no ens calia pas per a res…

    Bé. Penso que potser ens tocarà tornar a mirar la democràcia directa de suissa…

    Apa. Ja m’he desfogat. Però ja és bona cosa que s’arribi a un acord a casa teva- la teva casa teva actual- Cedir , quan són els territoris els que estan en joc, a vegades encara és més difícil que cedir els partits.

    Bé. Adéu!!

    m.P.

  2. Ramon B. ha dit:

    Ferran
    Fa anys, vaig sentir dir a l’Argentina que sortosament el govern cada nit anava a dormir, de manera que el país tenia unes hores per refer-se de les calamitats que els governants causaven de dia. Segurament és pot aplicar a molt altres llocs.
    Records.

  3. MA ha dit:

    I suposo que sort que vas passar una temporada a Itàlia, que ja et va servir d’entrenament…

  4. ferrancanet ha dit:

    La veritat és que cada cop estic més desencantat amb la política, i sore tot amb els polítics. I com que canviar-ho queda fora de les meves possibilitats, quan puc exposo la meva manera de veure les coses (encara que sigui forçant una mica la temàtica del blog…).

    Ramon, aquí la nit sovint l’aprofiten els elements armats per fer la seva “política”… perquè també els polítics dormen aquí (per sort!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: