Les altres guerres

Un altre detall del cementiri jueu a Beirut

Fa una setmana escrivia per explicar el què passava a la frontera amb Israel. Allà expressava el desig, l’esperança, que fos un incident aïllat. Per ara, es pot dir que, efectivament, s’ha tractat d’un fet aïllat, en el sentit que no ha provocat una escalada bèl·lica entre els dos països. Però anar més enllà significa entrar en el terreny de les previsions més incertes. És difícil, per no dir impossible, saber per què va passar el què va passar. Si va ser una mostra de la decisió de l’exèrcit libanès a l’hora de defensar el país, sense deixar temps a Hesbol·là de prendre la iniciativa, i, per tant, sense donar una excusa a Israel d’anar més enllà en les seves provocacions. O si va ser una reacció espontània que va provocar l’intercanvi de tirs. Si Israel buscava realment una confrontació/provocació o si simplement els responsables van pensar que no passaria res, com tantes altres vegades que militars israelians s’han introduït en territori libanès. El més positiu de tot plegat em sembla que és, precisament, l’actitud de l’exèrcit libanès d’impedir a Hesbol·là prendre part en l’incident, aportant una mica de normalitat a la situació. Evidentment és una llàstima que pel mig 4 persones perdessin la vida. Independentment del costat de la línia blava en el que estiguessin.

L’incident ha coincidit (si és que hi ha coincidències en els jocs de guerra…) amb les notícies relacionades amb el Tribunal Especial pel Líban i amb les noves detencions de

Jugant amb foc (del passat)

La foto és de l'època de la notícia, més o menys

Fa un parell de dies el nostre amic Nasrallah va fer unes declaracions força sorprenents. Acusava a la gent de Forces Libaneses d’estar implicades en la desaparició de 4 diplomàtics iranians. Evidentment, la desaparició, en general, de quatre persones és un fet greu, que demana l’atenció de totes les parts polítiques del país. Si, a més, es tracta de diplomàtics, encara més (suposo). I si són iranians és natural, per dir-ho d’alguna manera, que Hesbol·là vulgui saber què ha passat. El què em sorprèn de tot plegat és que la desaparició dels diplomàtics iranians va ser fa… 27 anys!!

Lògicament, les respostes han estat immediates. I no tant per la preocupació de’n Nasrallah per la sort d’aquesta gent, que mostra la seva part més humana, sinó perquè ho faci precisament ara, després de tant de temps. Com passa sovint en política és difícil saber per què fan les coses els polítics. Sovint la resposta és senzilla. Molt més senzilla del què sembla. Fan el què fan per

La lògica d’Hesbol·là, o les causes d’una guerra

(La cosa està tensa potser ja ho heu vist… Per als que en sapigueu… ja podeu resar per aquest país!)

Avui he seguit per primera vegada una conferència de premsa del líder d’Hezbollah, Nasrallah. I després d’escoltar-lo em vénen molts coses al cap. La primera, i la més important, que Hezbollah es basa en una lògica, com a mínim, diferent de la que coneixia fins ara. Com a màxim, absurda. Les reaccions no s’han fet esperar, i ara mateix hi ha incidents a molts llocs…

Intentaré fer un resum del què ha dit, afegint alguna explicació que considero necessària:

1.- Hezbollah té la missió de defendre el Líban de l’enemic (Israel, Estats Units…). A partir d’aquí, tot el què vagi contra les armes, la gent o les infraestructures d’Hezbollah passa a ser un acte de guerra, una traïció, una amenaça… I qualsevol mà que intenti tocar alguna d’aquestes coses “serà tallada”.

2.- Quines coses s’han intentat tocar? El control de l’aeroport (les càmeres que es van trobar fa uns dies que controlaven una de les pistes, i el general responsable del control), la xarxa de comunicacions que té Hezbollah per permetre la resistència i les armes.

3.- Hezbollah no pot quedar-se indiferent davant aquests atacs contra la resistència portats pels seguidors dels EEUU, i ha hagut de sortir al carrer de manera cívica per defensar els seus drets…

4.- No és una guerra, el què anuncia Nasrallah, perquè no pretén utilitzar les armes per a l’interior, però sí que afirma que s’ha entrat en una nova etapa…

5.- Hi ha dues possibilitats: dialogar (com proposava el president del Parlament Berri) o …

Clar, no? Per aquí tots bé ; )