Beirut respira

Fotos (meves) de l’11 de maig a Beirut

Després de quatre dies de problemes intensos, avui Beirut (i el Líban en general) torna a respirar. Han estat hores d’angoixa i por. Per alguns,  de por pensant que no es descontrolés la situació. Per a d’altres, de por pel què ja estava passant.

Aquest diumenge ens hem llevat amb Hezbollah que abandona el carrer i la majoria (el govern) que accepta la decisió de l’exèrcit d’anul·lar el cessament del general

Què fas aquesta tarda?

 

Els últims dies sembla que la cosa s’està animant. Entre partidaris d’Hezbollah, d’Amal (també xiïtes), de Hariri (sunnites) i de Joumblat (drusos) cada nit hi ha incidents. I si no, es busca algun grup de militars per provocar-los. És un fet que hi ha una tensió al carrer que fa un parell de setmanes no es respirava.

Ahir es va decidir treure la immunitat als membres de les milícies dels diferents partits libanesos. Una decisió important per permetre a l’exèrcit recuperar una mica la normalitat al carrer. Però cal veure les conseqüències reals que tindrà la decisió…

Ahir vaig estar sopant amb el Jaume. El viatge sense problemes (de fet va ser el primer en sortit per la porta!). Esperem que “la situació” no impedeixi veure el país…

i torna-hi!!!

Ahir, cap a dos quarts de cinc, va tornar a aparèixer aquest so inconfundible… Jo estava al balcó de casa, i la reacció dels veïns em va confirmar el què em temia. Un altre cop!

La pregunta en aquell moment era “contra qui?” Després, al cap d’unes hores, em sembla que la pregunta és indiferent, com a mínim en part. Perquè és igual contra qui. Evidentment per a les víctimes no és igual, però per a la resta, sí, ja que en realitat és contra un país que intenta ser “normal” i sembla que d’altres no en són partidaris.

Aquesta vegada no posaré foto, perquè ja les haureu vistes (suposo), ni pretenc analitzar els motius… simplement volia fer una petita o insignificant aportació, per a què fora d’aquí s’entengui una mica més el què passa en aquest país, on molta gent n’està fins al “gorro”, i on molta gent que podria fer alguna cosa sembla que no acaba de veure la responsabilitat que hi tenen.