Desinformació o mentides?

De camí cap a Ain Zhalta

Ahir vaig conèixer la causa de la no-crisis que està patint Espanya. Es deu, en contra del què alguns podien pensar, a una campanya orquestrada per desprestigiar els governs social-demòcrates (socialistes) europeus. Però no només això, sinó que la pròpia crisis (aquella que va costar d’acceptar, i que es va acabar fa uns mesos… recordareu…) és culpa d’especulacions contra els governs social-demòcrates. El més greu de tot això no és que hi hagi gent que pugui pensar-ho, o fins i tot dir-ho. Quan estàs prenent un cafè amb un amic et pots permetre el luxe d’arreglar el món en cinc minuts… també de dir les tonteries que vulguis! El més greu és que aquesta història (que sona a justificació de país tercermundista, amb un govern encara més cutre) és la versió que està transmetent el senyor Moratinos, ministre d’afers estrangers del govern del senyor Rodríguez!! Quina vergonya! No sé què deuria pensar el primer ministre libanès quan va descobrir que la crisis que està patint Grècia, Portugal o Espanya es deu als moviments ocults de grups misteriosos que volen acabar amb els governs socialistes… Quina vergonya!

Al Líban, una cosa similar està passant amb

Crisis, pobresa i dignitat

Venedors de pedres... a Petra

Porto massa estona pensant en quin títol posar a l’escrit d’avui. Però per triar el títol cal saber de què vull parlar… I per saber de què vull parlar cal trobar també la fotografia que acompanyarà el text. Doncs bé, avui ho he fet tot al revés. Primer he triat la fotografia, després el títol, i després el tema… O sigui que no sé què en sortirà.

Aquesta fotografia ja la vaig posar, a l’interior d’un dels escrits on parlava de Petra. Com que no apareixia a la portada del bloc molts no l’haureu vista. Espero… Però avui he decidit

D’aquesta no en tenim…

Nous passos per a la normalització de relacions amb Síria

No. Els experts estan d’acord (no sé si per estratègia, com en Zapatero) en el fet que la crisis econòmica no afectarà al Líban. Reconec sense matisos que no en sé massa res de l’estat real de l’economia libanesa. Però el què sembla és que l’estat està bastant tocat mentre el sector empresarial va fent de les seves.

El què està clar és que si hi ha crisis serà diferent de la que pot haver-hi en països més desenvolupats. Cal recordar que els incidents del mes de maig van començar (em teoria) amb una vaga per protestar contra