Estan bojos aquests romans!

Temple romà de Faraya

L’escrit d’avui m’ha vingut al cap després d’haver escollit la fotografia. Es tracta de les restes d’un temple romà situat gairebé a peu de pista. Suposo que més o menys conscientment és un complement als comentaris del Sergi… però sense massa voluntat de crear polèmica! Suposo, també, que la relació entre la religió i el poder deu tenir alguna cosa a veure amb la fotografia, tot i que, deixeu-me insistir, em sembla que és un cas diferent al de la creu a Faraya… bàsicament perquè els romans eren una força opressora, mentre que els cristians són autòctons al Líban des de fa dos mil anys (gairebé).

En qualsevol cas, sorprèn veure les construccions que hi van deixar. Moltes tenen un

Per fi!

Neu a Faraya

Aquest matí he fet una escapada a Faraya, per gaudir de l’espectacle que ofereix la neu que ha caigut els últims dies. He aprofitat per fer una mica d’esquí (perquè no se m’oblidi) i algunes fotografies. El dia, ja ho podeu veure, espectacular. I la neu que hi havia, també. Per fi, després de dos anys de les primeres fotografies de la neu libanesa, avui hi he pogut tornar. I també, per fi, he pogut trobar el moment per escriure alguna cosa al blog, que tenia mig apartat. A veure si els propers dies puc dedicar-hi una mica més de temps!

Notícies no n’han faltat. La més important, evidentment, la mort de 90 persones a causa de l’accident d’avió. És veritat que el temps, aquells dies, era realment dolent, amb algunes tempestes impressionants. Però fins que no apareguin les caixes negres no se sabrà la causa concreta. Per aquí ja comencen a

Sortida a la muntanya

Aprofitant les vacances escolars, el dilluns vàrem marxar uns quants cap a la muntanya, per fer-hi una mica d’esport i aprofitar el bon temps, abans que la calor sigui massa forta.

 Una de les coses més destacades era l’origen dels participants, ja que hi havia musulmans i cristians, i entre aquests n’hi havia d’ortodoxes i de catòlics (caldeans, maronites i llatins). Una petita demostració que es poden fer coses per millorar la convivència entre la gent de diferent cultura i religió

Les sorpreses del Líban

Aprofitant la calma que tenim a la regió, us poso una de les últimes fotos del Jaume, feta a Faraya, en un dels ponts naturals més gran del món (o el més gran…). És una de tantes sorpreses que t’emportes visitant aquest país. A cada racó hi veus alguna cosa que no t’esperaves (sobre tot si tens el coneixement habitual de la gent de casa nostra). A pocs metres d’aquest pont hi ha unes pistes d’esquí que, pel què m’han dit, ofereixen un aspecte bastant millor que el de les pistes catalanes, com a mínim aquest any.

Uns marxen, i d’altres arriben! (actualitzat)

Llegint les notícies d’avui d’Israel i Palestina no he pogut evitar recordar el què diuen els castellans: cuando veas las barbas de tu vecino cortar, pon las tuyas a remojar… Veient el què està passant a Gaza entre israelians i palestins em pregunto si aquí sabran aguantar sense fer cap tonteria que pugui servir d’excusa per actuar. Malgrat la calma relativa a la que s’ha arribat l’última setmana hi ha un clima d’espera tensa condicionada per fets difícils d’interpretar (l’assassinat del responsable militar d’Hezbollah, la declaració d’una guerra oberta contra Israel, l’arribada als límits de les aigües territorials libaneses del vaixell USS Cole…).

Però la notícia d’avui és que el Jaume ha arribat al final del seu viatge al Líban. Ho hem celebrat anant a Faraya, on hem intentat fer una excursió, però l’abundant neu ens ha fet canviar el plan. Demà a les 6 del matí ha de ser a l’aeroport, i marxarà amb més de 600 fotografies de les que esperem que en pugui sortir una exposició, un llibre o el què sigui. S’accepten idees!

Aquest matí (3 de març) l’he deixat a l’aeroport internacional de Beirut-Rafik Hariri a les 6 del matí… Tot i que estava plovent espero que estigui tenint un bon viatge! I suposo que quan s’hagi recuperat posarà algun comentari del què li ha semblat l’estada al Líban

La fotografia d’avui (del setè àlbum) no necessita gaires comentari. Només dir que no ha fet falta retocar res; ni fet expressament!

després de la neu, els problemes

Dissabte, a mitja tarda, marxem cap un piset llogat a Faraya, més aviat “senzill”, per dir alguna cosa. Dels quatre que vam pujar, dos no esquien, ni tenien massa intenció d’aprendre’n. El diumenge, després de participar a la missa de rite maronita i d’haver esmorzat un parell de manushes, arribem a les pistes, on lloguem les raquetes per pujar i el trineu per baixar. Després de dues hores “d’ascensió”, una llarga baixada per la pista.

A les 5, començava el partit de futbol-sala a Rebound, sobre gespa artificial, amb un grup d’amics. Un partit intens, que finalment vam guanyar… però en la tradicional mitja part (que aquí acostuma a coïncidir amb el temps que tarda el generador en posar-se en marxa quan deixa d’ahver-hi electricitat) vaig saber que a diversos punts del país hi havia incidents entre “grups de joves” i l’exèrcit. Aquí hi ha qui pensa que actes d’aquests tipus surten de manera espontània, gairebé com els volets… Però tothom coneix els grups polítics que hi ha darrera (de fet només cal veure els colors que exhibien).

A mitjanit els incidents estaven més o menys sota control, però havien deixat un trist balanç de 8 morts, i més de 50 ferits. No han estat simples incidents de joves exaltats, sinó una mobilització de grups ben organitzats, amb franctiradors, granades de mà…

Avui no hi ha classe a les escoles ni a algunes universitats, en senyal de dol (segons la versió oficial) o per prudència (segons la versió popular). Esperem els propers esdeveniments, però no sembla que ningú es prengui seriosament la tasca de buscar una sortida al problema d’aquest país.