L’hora dels palestins (al Líban)

Entrada d'un camp de palestins

Després d’una temporada llarga de calma (llarga pel Líban… i calma també pel què és el Líban) avui hi ha hagut un atemptat contra el diputat de la OLP de visita al Líban. Ara caldrà veure les conseqüències que pugui tenir entre els diferents grups palestins que hi ha dins dels diferents camps de refugiats. Cal tenir en compte que sovint hi ha incidents entre els membres de Fatah i de Hamas (ahir, sense anar més lluny, hi va haver dos morts en el camp de refugiats de Miyeh Miyeh, al costat del lloc on ha explotat avui la bomba que ha matat al membre de l’OLP i a tres dels seus guardaespatlles).

La situació dels palestins al Líban, ja ho hem comentat altres vegades, és molt

Mons paral·lels

Vista del Camp d'Ain el-Hilweh, al sud de Saida

Sovint he parlat en aquest bloc de la sensació que Hesbol·là està creant un estat paral·lel dins del Líban. Els fets produïts durant el mes de maig han portat a una major influència d’aquest partit en algunes de les decisions preses pel govern, tot i que no es pot dir, ni molt menys, que s’hagi integrat en l’estructura estatal. Sorprèn, per exemple, que militants d’Hesbol·là (o milicians?) col·laborin amb l’exèrcit en algunes zones a l’hora de realitzar algunes detencions.

Però no és l’únic estat paral·lel que hi ha al Líban, ni tan sols és el més evident. El cas més clar és el dels palestins refugiats al Líban. És sabut que viuen en camps (o ciutats) com el de la fotografia, que es troba al sud de Saida, i on hi viuen més de

Líban: escenaris possibles

Avui rebia un mail preguntant-me què hi pinten els palestins en tot el què està passant. La història dels palestins al Líban es remunta als anys 50, quan després de la creació de l’estat d’Israel molts palestins van haver de marxar del seu país, i una bona part van anar a parar a diferents punts del Líban, on viuen com a refugiats, sense carta de ciutadania (i per tant sense molts dels drets propis de qualsevol ciutadà). És un problema greu, ja que no són libanesos, però al mateix temps el retorn a Palestina és molt complicat.

Els palestins són en la seva majoria sunnites, com a Aràbia Saudita, per exemple. Fet que els posa, potencialment, enfront d’Hezbollah. De fet, fins ara Hezbollah es dedicava a controlar els voltants d’alguns dels camps de palestins. El problema és que entre els palestins hi ha

Oh benvinguts! Passeu, passeu!

El Líban ha estat des de sempre una terra d’acollida. Ja sigui perquè molta gent ha vingut a buscar noves oportunitats, ja perquè molts han vingut per apropiar-se del país, en vista de controlar la zona del pròxim orient.

Tot això ha provocat que en l’actualitat la cultura libanesa, la societat libanesa, sigui una barreja de cultures realment impressionant. Entre els últims a arribar, un dels grups que més ha influït en la història recent del país és el dels palestins. Actualment es calcula que hi ha centenars de milers de palestins que viuen al Líban en qualitat de desplaçats, vivint en camps sota una autoritat pròpia (independent de l’autoritat libanesa).

És gent que ha arribat al país després dels conflictes (mil·lenaris!) que hi ha hagut a Israel durant el segle XX, i que, per acords entre els països àrabs, han anat a parar, en gran part, a Jordània i al Líban. Tenen una categoria civil difícil, sense molts dels drets bàsics (per exemple no tenen, en general, permís de treball). I, voluntària o involuntàriament, han estat al mig de molts dels conflictes que hi ha hagut al país en els últims anys.

El què sembla clar és que si no s’afronta el problema palestí difícilment s’arreglaran els altres problemes de la zona. Cal tenir en compte, també, que fa poc més d’un anys hi va haver un conflicte (podríem parlar d’una guerra) entre l’exèrcit libanès i terroristes d’Al Qaeda en un dels camps de refugiats palestins situat als voltants de Trípoli (la libanesa!)

La fotografia és d’un camp a la Bekaa, prop de Baalbek, on es poden trobar també campaments semblants de gitanos, de beduïns… Barrejats entre els sirians, els palestins, els egipcis, sudanesos, gent de països asiàtics… Com deia el Jaume Sisa: passeu, passeu, de les tristors en farem fum…!