La lògica d’Hesbol·là, o les causes d’una guerra

dijous, 8-Mai-2008

(La cosa està tensa potser ja ho heu vist… Per als que en sapigueu… ja podeu resar per aquest país!)

Avui he seguit per primera vegada una conferència de premsa del líder d’Hezbollah, Nasrallah. I després d’escoltar-lo em vénen molts coses al cap. La primera, i la més important, que Hezbollah es basa en una lògica, com a mínim, diferent de la que coneixia fins ara. Com a màxim, absurda. Les reaccions no s’han fet esperar, i ara mateix hi ha incidents a molts llocs…

Intentaré fer un resum del què ha dit, afegint alguna explicació que considero necessària:

1.- Hezbollah té la missió de defendre el Líban de l’enemic (Israel, Estats Units…). A partir d’aquí, tot el què vagi contra les armes, la gent o les infraestructures d’Hezbollah passa a ser un acte de guerra, una traïció, una amenaça… I qualsevol mà que intenti tocar alguna d’aquestes coses “serà tallada”.

2.- Quines coses s’han intentat tocar? El control de l’aeroport (les càmeres que es van trobar fa uns dies que controlaven una de les pistes, i el general responsable del control), la xarxa de comunicacions que té Hezbollah per permetre la resistència i les armes.

3.- Hezbollah no pot quedar-se indiferent davant aquests atacs contra la resistència portats pels seguidors dels EEUU, i ha hagut de sortir al carrer de manera cívica per defensar els seus drets…

4.- No és una guerra, el què anuncia Nasrallah, perquè no pretén utilitzar les armes per a l’interior, però sí que afirma que s’ha entrat en una nova etapa…

5.- Hi ha dues possibilitats: dialogar (com proposava el president del Parlament Berri) o …

Clar, no? Per aquí tots bé ; )

Anuncis

“Vaga general” al Líban… en directe!

Dimarts, 6-Mai-2008

Fotos (meves) de la vaga general

18’45:
Es parla per primer cop de la possibilitat que el govern declari l’estat d’emergència i un toc de queda… L’última vegada que algú va dir alguna cosa similar va ser quan va plegar l’anterior president, i la idea no va durar ni cinc minuts. Avui, què passaria si es fes un un toc de queda? Em sembla quemolts dels que han sortit al carrer seguiran amb la mateixa intenció; però en aquesta cas l’exèrcit podrà actuar amb un recolzament legal més clar. O no… El què és clar és que jo no hauré d’anar a l’aeroport a buscar a un amic que havia d’arribar avui!

18’00
La cosa es va escalfant en alguns llocs concrets. La carretera que va a l’aeroport, per exemple, està tallada, i sembla que s’hi estan fent més barreres; fins i tot es parla dela possibilitat que membres de l’oposició hi fagin un altre campament com el que hi ha al Centre Ville. Ja es parla de moviment civil per provocar la caiguda del govern (organitzat, el moviment, pels tres partits de l’oposició).
A diferents punts del país hi ha concentracions de seguidors del Hariri per “venjar” l’atac contra una seu del partit.

La nit serà llarga; esperem que demà puguin apagar-se els ànims!

Voldria fer un aclariment (que ja he hagut de fer altres vegades): això no és la guerra. Hi ha zones on es fa vida normal: les escoles obertes, les botigues obertes, la gent al carrer (sense incidents!), etc. És una situació anòmala, la del Líban, però menys perillosa del què pots semblar llegint les notícies. Cal tenir en compte només un consell: no estar on no toca (i és molt fàcil saber on toca, i on no toca estar).

Podeu seguir els incidents a Naharnet, per exemple, per Orange (M. Aoun; traducció automàtica de l’àrab a l’anglès…), o a la cadena d’Hezbollah…. I si voleu imatges en directe: Manar TV (Hezbollah). Galeria de fotos de Tayyar…

15’30:
Ja han aparegut les armes al carrer… Hi ha hagut Llegeix la resta d’aquesta entrada »


de vaga (alguns…)

dijous, 24-gener-2008

Avui tenim vaga, és a dir, una manera més elegant de “justificar” accions al carrer per pressionar el govern i per protestar contra… el president?

Per cert, parlant del president, la propera convocatòria per escollir-ne un és l’11 de febrer. Pura curiositat, ja que segurament tampoc es farà (com les últimes) en vista de les declaracions dels polítics dels diferents colors. Una altra curiositat, és el tema dels colors “polítics”. Aquí cada partit té el seu color, fins el punt que has de pensar bé abans de triar, per exemple, el color de l’equipació d’un equip de futbol infantil, si no vols ferir les sensibilitats del personal.

La foto d’avui és d’un altre racó impressionant d’aquest país: