Els canons israelians…

Foto a la base de la FINUL que avui ha visitat la ministra Chacón

Curiós el què passa en aquest país! Ahir Israel va respondre l’atac fet des de territori libanès amb 17 tirs de canó, segons les diferents fonts d’informació. Doncs, miraculosament, i en contra de l’afamada reputació, per dir-ho d’alguna manera, de l’exèrcit israelià, sembla que cap dels tirs va tocar el Líban. O com a mínim això és el què es podria pensar veient, o millor dit no veient, cap imatge dels desperfectes i/o ferits provocats per la resposta israeliana.

L’explicació podria ser deguda a diferents motius. Per exemple, que els projectils haguessin caigut en la zona de boscos selvàtics de difícil accés per als mitjans de comunicació, o en els deserts enormes que omplen els milers de quilòmetres quadrats que hi ha al sud del país. Fins i tot podria ser que hagués caigut enmig de les immenses regions inhabitades d’aquest enorme país… o bé, tot simplement, que és un tema dels que

La informació al Líban

Ahir vaig poder estar amb un periodista que treballa a la televisió de la família Hariri (FutureTV). És fàcil imaginar-se la quantitat de coses que pot explicar un periodista que treballa aquí. Algunes són transmisibles sense problemes; d’altres les deixaré caure com idees en altres posts per evitar sorpreses. Del què va dir, el més destacable en relació a la professió, és el grau de corrupció existent entre els periodistes, conseqüència directe del grau de corrupció en la política; l’absència de mitjans independents (tots tenen el corresponent grup polític que els controla o els observa.

Pel què fa referència a l’actualitat del país, va deixar anar algunes teories/opinions força interessants, i pel què es veu bastant elaborades, com per exemple la idea del federalisme com a solució menys dolenta a les diferències existents al Líban, o l’existència d’armes i la possibilitat de comprar-ne de manera senzilla gràcies a tres canals:

no news is good news!

Aquests dies estic experimentant en primera persona els dubtes dels professionals de la informació. Tenir un comptador de les visites que rep el blog fa que et plantegis dues vegades les coses que hi publiques. El títol de la notícia deixa de ser indiferent, i l’absència de males notícies pot convertir-se en una mala notícia. És per això que he volgut confirmar que l’abscència de notícies és una bona notícia.

La novetat aquí és la neu. La pluja, la neu i el fred d’aquests dies ha fet que la mala maror del diumenge passat desaparegués de cop i volta. Potser per a la pau d’aquest país el què necessitem és que faci més fred! Aleshores hauríem de canviar també els calificatius meteorològics: per què la pluja o el fred és un mal temps…?

Ahir va estar sopant a casa en Wlado, un libanès d’uns 60 anys, crisità de rite caldeu. Va dir dues coses que em semblen interessants. Que un libanès sovint és una persona que ha fet grans coses en la seva vida, però dos libanesos són una font de problemes… I l’altre és una expressió típica de la zona: quan Déu va creal el Líban va veure que era tan bo que va crear els libanesos per compensar-ho…!