Estiu al Líban

Un dels fars al sud de Beirut

Sol i platja. Un cop més es demostra que el Mediterrani homogeneïtza els hàbits de la gent. Quan arriba la calor, la gent busca un refugi on passar les hores més dures; una caseta situada a certa altura per fugir de les altes temperatures i la humitat de Beirut; o una platja on passar el dia al sol amb tranquil·litat.

L’estiu al Líban (o com a mínim aquest estiu) sembla que calmi els ànims de la gent. En tots els sentits, ja que el ritme de treball es redueix al mínim imprescindible, i els problemes de seguretat també semblen oblidats (ja arribarà el dia de tornar a pensar-hi).

El Centre Ville de Beirut és un

A la platja al Líban

Platja libanesa

Ahir vaig anar a la platja. No era cap de les platges freqüentades per la gent de la zona cristiana (que són més similars a les que poden trobar-se pel sud d’Europa), sinó una platja situada al sud de Beirut, on hi havia una diversitat d’estils força interessant. Vaig poder veure per primera vegada dones banyant-se vestides de cap a peus, amb tota la naturalitat del món.

La platja era privada (com tantíssimes al Líban). Pagues

Les platges prenen vida

El Líban comparteix amb Catalunya bastantes coses, entre elles el mar Mediterrani. Ja fa dies que per aquí tenim el sol instal·lat de manera definitiva fins el mes de setembre, i els dies de cel blau intens i sol més intens encara ja són habituals. Però entre les platges d’aquí i les d’allà hi ha també diferències, tot i que per al meu gust, comparteixen els mateixos defectes: la sorra i l’aigua salada.

Des de que era petit que lamento