Callar per no dir res

Nou Souk de Beirut, de'n Rafael Moneo

O casi… Des del meu retorn al Líban he intentat escriure unes quantes vegades. Ho he intentat i ho he deixat a mitges (o per ser més precisos, al començament). I és que parlar de l’actualitat libanesa se’m fa difícil. I parlar d’altres coses em trobo, com d’altres vegades, sense imatges per acompanyar-ho. Què ha passat durant aquest temps? Doncs principalment, que seguim sense govern. I van 5 mesos des de les eleccions! Però la vida continua, i per sort la política no ho ocupa tot (estaríem llestos!). Què més ha passat? Doncs bàsicament que ha arribat la pluja. Molta. Moltíssima! Amb una dosi espectacular de llamps, llampecs i trons de tota mena. També va ser notícia el llançament (amb resposta incorporada) d’uns quants coets contra Israel. O els exercicis de dos avions de combat libanesos (els dos) que vaig poder veure en directe. O el pas d’ocells migratoris (que també vaig poder veure en directe, un cop més)…

Jo hi afegiria algunes experiències personals, com per exemple, esperar que passi una bona tempesta sota un xipré nascut entre les restes del mur d’un antic temple (fenici?). És una sensació realment curiosa. La pluja s’encarrega d’aturar el rellotge, i et trobes, de cop, en el mateix escenari en el que fa centenes d’anys altres pobles deurien veure passar els mateixos núvols (queda pendent penjar alguna foto)… Una altra experiència ben diferent (gairebé oposada) és la

Enginyeria fenícia (a Batroun)

Mur fenici de Batroun

Diumenge vaig anar a Batroun, ciutat situada al nord de Beirut i que encara no coneixia. La ciutat té una part antiga on destaca especialment el què teniu a la fotografia. Es tracta d’un mur construït pels fenicis per tal de poder carregar els vaixells des de la ciutat directament. He de reconèixer que sobre el terrenys costa creure’s que van ser els fenicis qui ho van fer. Sembla més fruit d’un altre caprici de la naturalesa. Però no. És fruit de l’enginy i el treball d’aquests homes que han deixat tantes

Exemple pràctic de diversitat

Busca el teu líder... O com vendre!

La fotografia d’avui va ser feta durant el mes d’agost, però fins ara no l’he poguda penjar. És un exemple, molt clar, del què ofereix el Líban: una barreja de mentalitats, de cultures, de religions, de partits polítics, de líders tots junts. Com a la fotografia, el problema és que el país és molt petit, i no hi caben tots, un tapa l’altre.

Podeu veure-hi des d’estampes religioses (Jesús, la Verge, sants libanesos) fins a fotos d’alguns

La riquesa en versió oriental

Durant l’estada a Al Tilal, vaig fer una escapada al port de Byblos, per ensenyar-li a un que venia de Bilbao. Ens vam endur una bona sorpresa en comprovar que l’accés al port fenici estava tancat. De fet, la sorpresa era sobre tot pel motiu: