Les altres guerres


Un altre detall del cementiri jueu a Beirut

Un altre detall del cementiri jueu a Beirut

Fa una setmana escrivia per explicar el què passava a la frontera amb Israel. Allà expressava el desig, l’esperança, que fos un incident aïllat. Per ara, es pot dir que, efectivament, s’ha tractat d’un fet aïllat, en el sentit que no ha provocat una escalada bèl·lica entre els dos països. Però anar més enllà significa entrar en el terreny de les previsions més incertes. És difícil, per no dir impossible, saber per què va passar el què va passar. Si va ser una mostra de la decisió de l’exèrcit libanès a l’hora de defensar el país, sense deixar temps a Hesbol·là de prendre la iniciativa, i, per tant, sense donar una excusa a Israel d’anar més enllà en les seves provocacions. O si va ser una reacció espontània que va provocar l’intercanvi de tirs. Si Israel buscava realment una confrontació/provocació o si simplement els responsables van pensar que no passaria res, com tantes altres vegades que militars israelians s’han introduït en territori libanès. El més positiu de tot plegat em sembla que és, precisament, l’actitud de l’exèrcit libanès d’impedir a Hesbol·là prendre part en l’incident, aportant una mica de normalitat a la situació. Evidentment és una llàstima que pel mig 4 persones perdessin la vida. Independentment del costat de la línia blava en el que estiguessin.

L’incident ha coincidit (si és que hi ha coincidències en els jocs de guerra…) amb les notícies relacionades amb el Tribunal Especial pel Líban i amb les noves detencions de libanesos acusats d’espiar pel compte d’Israel. Un dels últims detinguts es tracta, ni més ni menys, d’un general retirat, col·laborador del general Michel Aoun des de fa anys, i membre important del seu partit, aliat d’Hesbol·là… Tot plegat, a animat al líder d’Hesbol·là a acusar Israel de l’assassinat de l’antic primer ministre Hariri. I en roda de premsa, aquest dilluns, va presentar indicis de l’actuació d’Israel: imatges robades a avions espies israelians o en veia la zona on es va fer l’atemptat, així com declaracions d’un suposat espia, que va ser detingut per Hesbol·là, enviat a Síria per ser-hi interrogat, posteriorment passat a l’exèrcit libanès amb la mateixa finalitat i que, curiosament, es troba a Israel. En aquestes declaracions afirmava que havia informat als membres de seguretat del primer ministre d’un plan de Hesbol·là per assassinar a Hariri.

Tot plegat, objectivament, no té massa pes. Però si en tingués, o si se li vol atribuir, no deixa de sorprendre que en Nasrallah ho presenti davant l’opinió pública i no davant el tribunal que ha de jutjar l’assassinat. Raó per no passar les proves al Tribunal? Perquè està manipulat per Israel i els americans (que ja se sap que són totpoderosos quan es tracta de manipular les coses…). Però [llàstima que sempre hi hagi un però!] resulta que no és casualitat que hagi esperat tant temps per fer públiques aquestes acusacions… Coincideix amb tot el moviment que hi ha hagut per intentar aturar els problemes que podrien derivar de l’acusació, per part d’aquest tribunal, d’alguns membres de Hesbol·là com a implicats en l’assassinat… És a dir, Israel té espies al Líban (més d’un centenar han estat detinguts en els últims mesos), possibilitat de cometre atemptats (els detinguts són simples informadors, i no assassins…) i a més, de controlar el Tribunal. I caldria afegir, tenint en compte el què deia Nasrallah, la possibilitat de manipular o comprar o influir en l’opinió de uns quants mitjans de comunicació…

Tot plegat pot portar a pensar que Israel és molt dolent (potser sí). Però em semblaria injust oblidar que altres països fan el mateix sense que sembli que el senyor Nasrallah se’n preocupi massa. Gent que passa informació a Iran i a Síria, al Líban, n’hi ha tanta com en vulgueu. Però és clar, Síria i Iran no són l’enemic d’Israel. O com a mínim no ho són per a alguns libanesos. Però per a d’altres (i el nombre d’espies permet pensar-ho) no està tan clar. I col·laborar amb Israel (tot i que hi hagi diners pel mig) té una gran relació amb el fet de poder mantenir el Líban apartat de la dependència iraniana o síria.

Hassan Nsrallah parlava de la guerra informació amb Israel. Doncs bé. Com a exemple d’altres guerres, la que s’està produint aquests dies al Líban em sembla força interessant. I a més no provoca tantes morts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: