Migracions

Migracions

Ahir, Diumenge de Pasqua, vaig veure un d’aquests espectacles que ofereix la naturalesa: el pas de centenars d’ocells en migració vers territoris més frescos. Malauradament no portava la càmera amb mi, o sigui que la fotografia que us poso no és meva. Però podeu imaginar-vos uns quants grups d’ocells en formació com a la fotografia. És un espectacle impressionant, especialment pel què té de sorprenent. Pensava que és una clara demostració de la diferència entre els animals i els homes, ja que quan s’ajunten més de cinc adults és gairebé impossible que marxin de manera tan ordenada en un desplaçament normal.

I em feia pensar també amb els milions de persones que

Europa vista des d’orient

Fa un parell de dies vaig prometre que quan pogués escriuria sobre la visió dels cristians del Líban sobre Europa, i les migracions que s’estan produint. Es tracta d’un tema delicat. Vagi per davant que no voldria dir res que pogués molestar a ningú, i que algunes de les coses que diré caldria explicar-les amb més calma… En fi, que espero que hi poseu una mica de la vostra part per entendre el què vull dir.

El Líban (ja ho he dit en moltes ocasions) és una barreja de cultures, religions, races, llengües i tot el què volgueu. La coexistència d’aquests diferents grups no sempre comporta convivència, però si que es pot dir que és molt més habitual que en la majoria de països occidentals. Aquí tothom té coneguts de diferents religions i de diferents cultures, malgrat que la situació actual ja no és la que hi havia abans de la guerra civil (els esdeveniments, com en diuen aquí). Ara hi ha més desconfiança, i cadascú s’ha reagrupat en zones on hi ha una concentració més elevada de cada comunitat.

Quan parles amb la gent d’aquí, tots es refereixen a la dificultat d’aquesta convivència, als problemes reals que comporta, i la incertesa de cara el futur. Moltes coses han canviat de l’època anterior a la guerra: ha aparegut el terrorisme a escala internacional, la situació a Israel s’ha anat tensant, els problemes econòmics han continuat provocant moviments de població… No és el mateix. Per a molta gent d’aquí la

Un post diferent

Fa quatre dies (és un dir) celebràvem sant Jordi. Avui celebrem la Mare de Déu de Montserrat. I ahir pensava en la relació entre la Moreneta i els catalans escampats pel món. El motiu? Senzill: el record del meu avi (un d’ells) que cada cop que sentia el Virolai es posava a plorar. I ara, des d’aquí, entenc millor aquella reacció quan escoltava el cant dedicat a la Verge. Formava part d’una generació que va haver de patir bastant, sovint lluny del lloc que els va veure néixer i, sent de Manresa, la referència a Montserrat despertava profunds sentiments religiosos, patriòtics…

Jo prefereixo no fer la prova, però em sembla que si escoltés ara el Virolai em posaria també a plorar (que consti que parlo des de la fe, o sigui que no és simplement una qüestió musical!) Per la persona que està fora de la pàtria (encara que s’acomodi al nou país) hi ha coses que no canvien…

Canviant de tema, espero poder penjar aviat la fotografia de la celebració que hi va haver ahir a Calders, un tranquil poble a la vora de Manresa, on hi he passat estones genials durant estius, amb la bicicleta amunt i avall,

I per aquí, què? Doncs

tenim de tot… i, si no, ho trobem!

Ja us havia parlat d’aquest barri armeni (Bourj Hamoud) de Beirut. La fotografia està feta allà. Hi pots trobar de tot, roba més o menys bona, més o menys falsa; tot tipus d’aliments típics; material elèctric; cotxes de luxe; elements per a la llar; animals; el què faci falta.

Aquest mico està esperant algun comprador que s’encapritxi i el compri per… uns 1.000$ Si algú hi està interessat podríem parlar-ne! El poble libanès, així com l’armeni, tenen fama de ser gent