Europa vista des d’orient


Fa un parell de dies vaig prometre que quan pogués escriuria sobre la visió dels cristians del Líban sobre Europa, i les migracions que s’estan produint. Es tracta d’un tema delicat. Vagi per davant que no voldria dir res que pogués molestar a ningú, i que algunes de les coses que diré caldria explicar-les amb més calma… En fi, que espero que hi poseu una mica de la vostra part per entendre el què vull dir.

El Líban (ja ho he dit en moltes ocasions) és una barreja de cultures, religions, races, llengües i tot el què volgueu. La coexistència d’aquests diferents grups no sempre comporta convivència, però si que es pot dir que és molt més habitual que en la majoria de països occidentals. Aquí tothom té coneguts de diferents religions i de diferents cultures, malgrat que la situació actual ja no és la que hi havia abans de la guerra civil (els esdeveniments, com en diuen aquí). Ara hi ha més desconfiança, i cadascú s’ha reagrupat en zones on hi ha una concentració més elevada de cada comunitat.

Quan parles amb la gent d’aquí, tots es refereixen a la dificultat d’aquesta convivència, als problemes reals que comporta, i la incertesa de cara el futur. Moltes coses han canviat de l’època anterior a la guerra: ha aparegut el terrorisme a escala internacional, la situació a Israel s’ha anat tensant, els problemes econòmics han continuat provocant moviments de població… No és el mateix. Per a molta gent d’aquí la situació actual no sembla fàcil de canviar, i ha portat a un cert pessimisme en relació a les possibilitats d’èxit d’una veritable convivència entre comunitats cristianes i musulmanes (sunnites i xiïtes, i fins i tot podríem posar-hi els drusos).

Sovint pregunten si hi ha musulmans a Europa, i se sorprenen quan saben que n’hi ha, i que no tenen diferent tracte a l’hora d’aconseguir permisos de treball o de residència. Cal recordar que el Líban és un país legalment no confessional, però segurament és un dels països més confessionals que es poden veure actualment, precisament per la presència (o fins i tot l’estructuració de l’estat) multi-comunitària.

Algun dels problemes actuals vénen, en part, pel fet que tot està repartit en comunitats: el President del país, cristià; el Primer Ministre, sunnita; el President del Parlament, xiïta; el cap de l’exèrcit, cristià; els ministeries es reparteixen també entre comunitats… I la temptació de repartir els pressupostos en comunitats és molt gran. En el fons no és tan diferent com pot semblar del sistema espanyol, per exemple, canviant comunitats basades en la religió, per comunitats basades en el territori…

No he arribat al punt que anunciava al començament, però és que a mesura que escric (i que hi penso) me n’adono de la dificultat d’explicar-ho sense que sembli que aquí són una colla de racistes (que no és el cas, ja que sovint són de la mateixa raça) o xenòfobs (que tampoc, ja que tots són libanesos) o intolerants (que potser ho són una mica…). Seguirem en els propers escrits.

Advertisements

One Response to Europa vista des d’orient

  1. M.P. ha dit:

    Molt bé la foto familiar…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: