Migracions


Migracions

Migracions

Ahir, Diumenge de Pasqua, vaig veure un d’aquests espectacles que ofereix la naturalesa: el pas de centenars d’ocells en migració vers territoris més frescos. Malauradament no portava la càmera amb mi, o sigui que la fotografia que us poso no és meva. Però podeu imaginar-vos uns quants grups d’ocells en formació com a la fotografia. És un espectacle impressionant, especialment pel què té de sorprenent. Pensava que és una clara demostració de la diferència entre els animals i els homes, ja que quan s’ajunten més de cinc adults és gairebé impossible que marxin de manera tan ordenada en un desplaçament normal.

I em feia pensar també amb els milions de persones que han hagut de fer viatges similars. En alguns casos per raons similars (marxar del fred, de la calor, de la fam…). En altres per raons menys naturals i més relacionades amb les atrocitats que els homes repeteixen tantes vegades per tot arreu. Avui, sense anar més lluny (o anant una mica més lluny, segons com es miri) he rebut la felicitació de la Pasqua d’un iraquià que acaba de marxar als Estats Units després d’haver passat un parell d’anys refugiat al Líban. Ara els toca recomençar una altra vegada, en un nou ambient, amb nova gent, nova universitat… El mateix es podria dir del que m’explicava que els seu fill de 10 anys ha canviat 5 vegades d’escola degut a la guerra de fa dos anys al Líban, i que ell mateix s’havia passat anys d’un costat a l’altre…

Sovint a la vida cal marxar a nous llocs, recomençar… i tot això té coses bones (sempre totes les coses tenen la seva part bona!) Mireu els ocells de la fotografia com marxen d’un lloc a l’altre sense portar amb ells ni un tros de pa pel viatge! Doncs quan un s’ha acostumat a canviar de lloc, a anar d’aquí cap allà, viu molt més lliure de tantes coses (bones) que poden acabar suposant una càrrega.

Ahir, veient la migració dels ocells i la gent que es perdia l’espectacle per no mirar enlaire em venien ganes d’aturar-los per què poguessin veure-ho. Però vaig pensar que potser es pensarien que estava tocat de l’olla

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: