A partir del vídeo

Una imatge que parla...

Darrerament hi ha poques notícies al Líban, i jo tampoc he tingut massa oportunitat de fer coses que mereixin un comentari al blog, amb l’excepció del vídeo que vaig penjar a l’últim escrit. Avui, com que començo a tenir la sensació que fa temps que no explico res, he decidit aprofundir una mica en el missatge del vídeo. A les raons ja explicades cal afegir-hi la sensació que hi ha un tòpic massa arrelat on sembla que els musulmans (tots) són uns integristes que només pretenen imposar la seva religió. Ahir, llegint un escrit en un blog des d’on va arribar alguna visita, em vaig decidir a dir alguna sobre això.

Els musulmans, com els jueus o els cristians, no són tots iguals. La manera més senzilla d’entendre això potser sigui pensar que

Avui, un vídeo

Com heu pogut comprovar, els últims dies he tingut el blog força abandonat. El motiu, el teniu aquí:

És un vídeo que hem preparat amb gent del Club Alnaïr per participar en un congrés d’universitaris que se celebra a Roma durant la Setmana Santa. El tema del congrés és Can Christianity inspire a global culture? La nostra idea era respondre a la pregunta utilitzant el què diguessin persones no cristianes del carrer. I aquí teniu el resultat. A mi em sembla interessant… 🙂

Ara que ja he acabat la feina del vídeo espero poder

Ara ve Nadal… a orient!

Nadal a Beirut

Ahir vaig fer una escapada al Centre Ville per fer la fotografia que penjo avui. Diuen que una imatge val més que mil paraules… No hi estic massa d’acord, ja que una paraula pot valdre més que mil imatges, també.

El fet és que com a imatge és força representativa. Igual que la que hi ha a continuació. Evidentment no és casualitat que estiguin

Creus, confessionalitat i tolerància

Un cop més, parlo del Líban en resposta al què passa per allà. El cas de la sentència d’un tribunal que diu que no poden haver-hi creus en un institut de Valladolid m’ha fet pensar en com es viu aquí la tolerància, l’aconfessionalitat de l’estat i la presència de símbols religiosos. M’ha semblat interessant aquest article de la Pilar Rahola aparegut a La Vanguardia.

El més important em sembla que és el punt de partida: el reconeixement de la realitat. El país, o millor dit, l’Estat és

Comunitats (religioses) al Líban

Distribució de le principals comunitats religioses al Líban

Seguint un criteri tradicional al bloc, avui dedico l’escrit a intentar respondre la petició que ha fet l’Ignasi Sos des de l’escola Mestral d’Igualada. Demanava una explicació del guirigall de comunitats religioses al Líban. Doncs aquí la tens.

Al Líban, des de fa segles, s’hi han concentrat la majoria d’heretgies i cismes tan del cristianisme com de l’islam. Té les seves raon de ser, ja que, per un costat, és a tocar de l’origen de les tres grans religions monoteistes, i per altre el país ofereix refugi (des d’un punt de vista físic, ja que hi ha moltes valls i muntanyes difícils d’atacar) i unes

La dona en el món àrab…

Avui m’ha costat començar a escriure, fins que he trobat aquesta fotografia, feta fa dos o tres anys a la platja de Tir. És del mes d’agost, a migdia… un dia de sol, on la temperatura fàcilment podia ser entre els 35 i els 40º… I m’ha fet pensar (pensar?…increïble, no?!)

Més enllà de les