L’esport nacional

divendres, 30-Abril-2010

Han passat alguns dies, des d'aleshores...

L’entrada d’avui té una triple motivació difícil de combinar: per un costat, la derrota (perquè això és el què va ser en realitat) del dimecres; per un altre, el fet que a Beirut els restaurants estan apareixent com els bolets després d’una bona pluja de tardor; i finalment una vella fotografia que em va fer arribar l’Oriol fa temps i que fins ara no havia tingut l’oportunitat (més aviat havia tingut els meus dubtes per posar-la, sincerament) que té certa relació amb el primer tema i que em permet enllaçar amb el segon…

A la fotografia, de l’any 81 més o menys, és fàcil de trobar-me: sóc Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els cedres del Líban

dimecres, 28-Abril-2010

Una fotografia obligada

Doncs aquí teniu una altra fotografia d’aquestes setmanes. Feta a la reserva de cedres que es troba al final de la Vall Santa, al nord del Líban. La fotografia està feta per poder veure, entre altres coses, les tres branques que uneixen dos dels cedres que hi ha en el grup central (per veure-ho segurament haureu d’entrar a l’àlbum de picasa… El passeig pel què queda del bosc de cedres (una petita reserva suficient per fer-se una idea del què seria en altres èpoques, i per confiar en què de mica en mica es vagi recuperant terreny) és realment agradable, i compensa el viatge per la carretera (libanesa). La veritat és que tota la zona té un encant especial, a partir del moment en què es comença a remuntar (no sé per què em ve al cap aquesta paraula avui…) la Vall Santa. Els poblets (ja a la part més alta) no tenen res a veure amb els que hi ha a la costa.

Aquestes setmanes passades m’ha vingut diverses vegades el dubte de si la gent que venia de fora pensaria que el viatge fins els diferents llocs que visitàvem valdria la pena o no. M’explico: les carreteres libaneses no sempre estan en Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Més futbol…

Dimarts, 27-Abril-2010

Els jugadors (locals i foranis)

Seguint amb el tema de la darrera entrada, avui us poso la fotografia d’un dels partits jugats durant aquestes tres setmanes en què he estat desaparegut. Varen ser tres partits contra gent del poble on està situat Al Tilal (Maad), i la veritat és que el balanç és desanimant (per a la gent del poble). És interessant veure com, si individualment no són dolents, no saben jugar a futbol. I és que el futbol és un esport d’equip, on el què predomina és el joc de conjunt. Les virtuts individuals no se sumen simplement, sinó que quan es combinen amb les dels altres jugadors, es multipliquen. No pretenc convertir l’escrit d’avui en una lliçó teòrica de futbol, sinó en una reflexió sobre el treball en equip.

Jugar a futbol, com treballar en equip, permet (o hauria de permetre) superar els propis límits personals. Els foranis que jugàvem a Maad no érem millors (tècnica o físicament) que els locals. Però teníem més cultura futbolística. I això és el què ens permetia obtenir resultats d’escàndol. En la vida això mateix es pot aplicar a moltes altres realitats…

No seré tan ingenu com per traslladar aquestes reflexions al conjunt dels libanesos, i encara menys com per afirmar que aquí no saben treballar en equip. A més de injust segurament seria fals. Però a vegades, especialment en la feina dels polítics, sembla que falti una visió de conjunt que permeti aprofitar els esforços dels altres per al bé de tots. Suposo que passa a tot arreu, però jo estic al Líban… La qüestió és que la separació en partits polítics (i això evidentment val per tot sistema democràtic basat en partits) sovint porta a una visió individual (si no individualista) de la vida política. I els resultats, tan aquí com allà, solen ser nefasts, especialment per al simple ciutadà.

No sé si aquestes dues entrades sobre futbol tenen alguna cosa a veure amb el què ens espera demà… però suposo que alguna relació hi deu haver!

En qualsevol cas, aprofito la festa d’avui, la de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya, per posar una altra foto de la patrona del Líban, la mateixa Mare de Déu, sota la invocació de Harissa.


El futbol (i el mundial) al Líban

dilluns, 26-Abril-2010

Imatge curiosa en un mur de Trípoli

Que el futbol desperta passions per tot arreu és un tòpic conegut per tothom. El Líban no és una excepció. Més aviat és un exemple extrem del què significa el futbol en un país on es juga molt poc a futbol. Els partits (de futbol) de cada diumenge solen ser força fluixets, i sense que ningú s’hagi de sentir ofès es pot dir, fent una generalització, que el nivell és tirant a baix. Però això no impedeix que la gent (molta gent) conegui tots els detalls dels partits de la lliga anglesa o espanyola… I quan s’acosta un campionat com l’Eurocopa o el Mundial, el país comença a entrar en vibració. Apareixen banderes per tot arreu: cotxes, balcons, paradetes…

Però la fotografia d’avui és un cas a part. Està feta a Trípoli, al costat del de la Ciutadella de Saint Gil. S’hi pot veure, al costat dels colors de la bandera alemanya, el nom d’alguns dels seus jugadors. Si no em falla la memòria són els que Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una meravella natural

dijous, 22-Abril-2010

Contemplant els tres ponts de Tannourine

Un dels racons que he pogut visitar aquests dies és el de la fotografia d’avui. De fet, no deixa de ser un forat, però un forat molt espectacular. Format durant milers d’anys, el resultat actual són tres ponts naturals amb una cascada de vàries desenes de metres. Es troba a Baatara, a la regió de Tannourine, un poblet de muntanya situat al començament d’una vall paral·lela a la vall santa de la Kadisha (que significa, precisament, santa). És un lloc poc conegut malgrat que a pocs quilòmetres hi ha uns petits boscos de cedres. Si algun dia us animeu a venir al Líban és un dels racons que val la pena visitar.

Aquests dies espero poder posar altres imatges del què he pogut veure durant aquestes tres setmanes que he estat fora. Espero, també, poder escriure alguna cosa sobre l’actualitat libanesa: en poques setmanes tenim eleccions municipals; i potser heu pogut escoltar alguna cosa d’uns míssils SCUD que alguns (veïns del sud…) diuen que Síria ha fet arribar a Hesbol·là… Han passat altres coses, i possiblement en passin més, o sigui que confio que hi hagi prou material per fer reviure el bloc!


Turisme pel Líban

dimecres, 14-Abril-2010

I com a mostra... una pedra!

Aquestes setmanes de vacances m’estan permetent visitar els llocs més importants del Líban com si fos la primera vegada. Però ara ja sé què em trobaré a Baalbek, a Tir, a Saida (o Sidó…), a Trípoli, a Beirut o als Cedres. I per això puc seleccionar millor a què dedico més temps. Ahir vaig estar a Tir i a Sidó, i la setmana passada a Byblos i a Baalbek acompanyant a un grup que passa unes setmanes al Líban. La veritat és que el mes d’abril és un moment ideal per fer de turista per aquestes terres: per la temperatura, per la vegetació, pels pocs turistes que hi ha…

El Líban sorprèn contínuament els ulls turístics occidentals. Aquí pots passar d’estar veient el Llegeix la resta d’aquesta entrada »