A partir del vídeo

Una imatge que parla...

Darrerament hi ha poques notícies al Líban, i jo tampoc he tingut massa oportunitat de fer coses que mereixin un comentari al blog, amb l’excepció del vídeo que vaig penjar a l’últim escrit. Avui, com que començo a tenir la sensació que fa temps que no explico res, he decidit aprofundir una mica en el missatge del vídeo. A les raons ja explicades cal afegir-hi la sensació que hi ha un tòpic massa arrelat on sembla que els musulmans (tots) són uns integristes que només pretenen imposar la seva religió. Ahir, llegint un escrit en un blog des d’on va arribar alguna visita, em vaig decidir a dir alguna sobre això.

Els musulmans, com els jueus o els cristians, no són tots iguals. La manera més senzilla d’entendre això potser sigui pensar que

Creus, confessionalitat i tolerància

Un cop més, parlo del Líban en resposta al què passa per allà. El cas de la sentència d’un tribunal que diu que no poden haver-hi creus en un institut de Valladolid m’ha fet pensar en com es viu aquí la tolerància, l’aconfessionalitat de l’estat i la presència de símbols religiosos. M’ha semblat interessant aquest article de la Pilar Rahola aparegut a La Vanguardia.

El més important em sembla que és el punt de partida: el reconeixement de la realitat. El país, o millor dit, l’Estat és