Problemes…

Bé, per als fidels al bloc és un tema evident. No estic escrivint, ni molt menys, com l’any passat. Hi ha diverses causes: moltes coses (la majoria?) ja les he dites; cada cop he de dedicar més temps a la tesina, i per tant, no tinc massa temps per passejar i fer fotografies, ni per escriure… He de reconèixer que ja he començat a pensar què he de fer amb el bloc, perquè està clar que si no s’actualitza és millor avisar-ho. Total, que per ara intentaré escriure un parell de cops per setmana. Com que d’aquí un mes tornaré a marxar, pot ser que sigui el cop definitiu… Ja ho veurem.

Mentrestant, si a algú proposa algun tema, serà molt ben rebut!!

Malgrat tot, la vida al Líban continua… Tot gira al

Veure el món per un canut…

A mesura que s’acosten les eleccions em confirmo més que l’espècie política libanesa no té res a envejar a la d’altres racons del món. Han tingut molt de temps per aprendre’n i han estat en unes condicions gairebé immillorables per a conèixer bé com pactar amb qui calgui per aconseguir el què t’interessa (que sovint es pot resumir en una paraula: poder). El preu que calgui pagar tampoc és tan important. En part, perquè qui el pagarà no serà el polític, sinó els ciutadans. Però això, a un home d’estat, què li preocupa.

Per aquestes terres hi ha tans exemples com vulgueu. Alguns discrets, d’altres escandalosos. Alguns amb pell d’ovella, altres amb

Armes, droga i Estat

El què està passant aquests dies és una nova demostració del camí que encara ha de fer el Líban fins arribar a ser un país amb un grau d’estabilitat normal. Per tot arreu hi ha problemes de zones on la droga és la principal font d’ingressos. Però aquí es tracta de plantacions d’opi i marihuana, d’instal·lacions per tractar i preparar el producte que s’envia fora del país per vendre’l, d’armes per protegir els caps d’aquestes màfies locals… Tot un negoci! Després de l’atac contra l’exèrcit de fa uns dies i la mort de 4 soldats, hi ha hagut més de 70 detencions, s’han escorcollat desenes de cases, decomissat armes de tot tipus, vehicles robats, més d’una tona de droga…

Es tracta d’una operació a fons contra les

Atacs contra l’exèrcit

Després de la calma dels darrers dies (i setmanes) avui ha tornat a haver-hi un incident important quan una patrulla ha estat atacada a la regió de Zahle, a la Bekaa, a l’est del país. Les notícies no són gaire clares, però sembla que hi ha hagut 4 morts i més de 10 ferits. Paral·lelament s’han sentit trets en un poble proper. Tot plegat pot estar relacionat amb el món de la droga, que ha rebut darrerament uns quants cops per la part de l’exèrcit que intenta eliminar un negoci que dura des dels temps de la guerra. El problema és que part d’aquesta droga sembla que serveix per a millorar l’economia d’Hesbol·là, que en certa mesura controla part de les plantacions. Droga que serveix per a alimentar el Líban i bona part de l’exterior.

Continuen, d’altra banda, els efectes de la detenció a Egipte d’un membre d’Hesbol·là acusat d’organitzar el pas d’armes a Gaza durant l’atac d’Israel.

Migracions

Migracions

Ahir, Diumenge de Pasqua, vaig veure un d’aquests espectacles que ofereix la naturalesa: el pas de centenars d’ocells en migració vers territoris més frescos. Malauradament no portava la càmera amb mi, o sigui que la fotografia que us poso no és meva. Però podeu imaginar-vos uns quants grups d’ocells en formació com a la fotografia. És un espectacle impressionant, especialment pel què té de sorprenent. Pensava que és una clara demostració de la diferència entre els animals i els homes, ja que quan s’ajunten més de cinc adults és gairebé impossible que marxin de manera tan ordenada en un desplaçament normal.

I em feia pensar també amb els milions de persones que

La força del temps…

A les fotografies de l’últim àlbum (el de la visita a Batroun de la que us parlava abans d’ahir) hi ha uns quants exemples del què pot fer el temps amb la col·laboració de la naturalesa. És una d’aquelles coses que sempre m’ha impressionat, a la que no acabo d’acostumar-me. La fotografia que us poso avui pot semblar una mica absurda. Hi estic d’acord. Però era la primera vegada que veia un “arbre cactus”. Perquè això és el què és. A la dreta de la fotografia s’hi veu una porta que permet fer-se una idea de l’alçada total. El tronc és d’uns 40 cm d’ample.

Reconec la meva total ignorància en tema de