Armes, droga i Estat

El què està passant aquests dies és una nova demostració del camí que encara ha de fer el Líban fins arribar a ser un país amb un grau d’estabilitat normal. Per tot arreu hi ha problemes de zones on la droga és la principal font d’ingressos. Però aquí es tracta de plantacions d’opi i marihuana, d’instal·lacions per tractar i preparar el producte que s’envia fora del país per vendre’l, d’armes per protegir els caps d’aquestes màfies locals… Tot un negoci! Després de l’atac contra l’exèrcit de fa uns dies i la mort de 4 soldats, hi ha hagut més de 70 detencions, s’han escorcollat desenes de cases, decomissat armes de tot tipus, vehicles robats, més d’una tona de droga…

Es tracta d’una operació a fons contra les màfies que operen a la Bekaa i que sovint busquen justificar-se contra la poca inversió estatal a la regió. Però caldria tenir en compte també el paper d’Hesbol·là, que és el poder fàctic de la regió i que fins ara no ha fet absolutament res per evitar que la Bekaa es converteixi en un caos permanent. Probablement és cert que l’estat no inverteix prou en la zona, però se li podria preguntar a Hesbol·là per a què utilitza els milions que rep cada mes d’Iran. Si s’oblidessin de la guerra contra Israel podrien centrar-se en viure en millors condicions.

Ha estat interessant veure la col·laboració de Síria en l’operació contra aquests criminals, enviant les seves tropes a la frontera per impedir que s’escapin del Líban amb total comoditat. Però caldrà veure si la població local es posa del costat de l’exèrcit i la normalitat o dels grups criminals amb més o menys cobertura per part d’Hesbol·là.

Interessant també tot l’enrenou que hi ha entre Egipte i Hesbol·là (o l’Iran, segons com es miri) després de la detenció d’un membre d’Hesbol·là a Egipte acusat d’organitzar el contraban d’armes a Gaza i atemptats contra turistes al Sinaí. Ja hi ha hagut una queixa oficial per la ingerència que representa, i caldrà veure si hi ha encara més reaccions de les dues parts.