El Líban no existeix (allà)

Dimarts, 1-Setembre-2009
El President Sleiman, amb en Hariri i lAoun...

El President Sleiman, amb en Hariri i l'Aoun...

Ara fa deu dies que vaig marxar del Líban. Des de la relativa fresca de Pamplona (relativa segons el dia, l’hora i amb què es compari) he pogut confirmar el què ja pensava, és a dir, que el Líban no existeix si no hi ha males notícies. Durant aquests deu dies, només ha aparegut a les notícies quan un soldat lleidetà ha mort mentre feia esport. A les notícies es parlava de la FINUL, la base Miguel de Cervantes i poca cosa més.

És normal que passi això. Si no hi ha notícies, no n’hi ha, i no cal invertar-les. A més, crear notícies no és fàcil: descobrir Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Veure el món per un canut…

Dimarts, 21-Abril-2009

A mesura que s’acosten les eleccions em confirmo més que l’espècie política libanesa no té res a envejar a la d’altres racons del món. Han tingut molt de temps per aprendre’n i han estat en unes condicions gairebé immillorables per a conèixer bé com pactar amb qui calgui per aconseguir el què t’interessa (que sovint es pot resumir en una paraula: poder). El preu que calgui pagar tampoc és tan important. En part, perquè qui el pagarà no serà el polític, sinó els ciutadans. Però això, a un home d’estat, què li preocupa.

Per aquestes terres hi ha tans exemples com vulgueu. Alguns discrets, d’altres escandalosos. Alguns amb pell d’ovella, altres amb Llegeix la resta d’aquesta entrada »