Comencem bé!

I és que no se us pot deixar sols… Com diu la MA, marxo uns dies i n’organitzeu una que Déu n’hi dó… Fora bromes, la veritat és que el què està passant a Gaza segueix, lamentablement, el guió previst: un augment de la pressió sobre Gaza amb el bloqueig de l’entrada d’aliments, combustible… en resposta al llançament de projectils des de Gaza, que responen a l’augment de la pressió i que porten a l’augment de la pressió, en un cercle realment viciós que només pot trencar-se amb una condició que sembla inacceptable per cap de les dues parts: d’entrada, la pau. Sense

Un recés per Nadal…

Abans que s’acabi el dia, molt bon Nadal a tots els lectors del bloc! Des d’aquí us desitjo que sigui un dia on puguem celebrar el Nadal, sense que les coses accessòries distreguin de l’essència. I us informo que durant una setmana estaré fora, o sigui que fins l’any que ve no actualitzaré el bloc. Ja em perdonareu el poc que he escrit últimament, però han sortit vàries coses que m’han reclamat molt temps.

Us deixo un parell de detalls per a tancar el 2008 amb un ambient similar al què hem tingut durans molts mesos…: avui l’exèrcit ha trobat uns quants katiushkes preparats per a disparar contra Israel des del sud del Líban. Fa dies que Hesbol·là està encenent el discurs anti Israel i en favor de Gaza de manera inquietant (no, evidentment, per la crítica contra l’abús que pateixen els palestins de Gaza, sinó per les solucions que ofereixen…).

Les eleccions cada cop estan més aprop, tant aquí com a Israel, i cadascú fa el seu joc polític, sovint oblidant les conseqüències que poden tenir més enllà del resultat electoral.

Entre iraquians a Beirut

Visitant una família iraquiana a Beirut

Ahir, sota un pluja intermitent i després d’un bon partit de tenis, un grup de 10 persones ens vàrem dedicar a repartir caixes de menjar entre famílies de refugiats iraquians que viuen a la zona de Sad el Bouchrieh, a Beirut. Era el final d’una campanya que ha consistit en la recollida de menjar, l’elaboració de les caixes, i el repartiment a unes 100 famílies realment necessitades.

Les escenes viscudes ahir són d’aquelles que et fan sentir content veient l’alegria dels altres. En molts casos, veient les cases de la gent, representava la possibilitat de celebrar el Nadal de manera digne. És evident que no ajudaran a sortir de la misèria, ni arreglaran un problema social amb implicacions internacionals. Senzillament no entra dins les nostres possibilitats. Però sí que

Autèntic!

El Líban, un país molt "autèntic"...

No he tingut massa temps de buscar-la. M’ha vingut gairebé instantàniament quan he volgut posar el títol a l’escrit en resposta al comentari de la M.P. de fa uns dies, on deia que a vegades li feia enveja per viure en un país encara tant… i em demanava que hi posés la paraula. Doncs bé, em permeto posar-hi la paraula autèntic, tot i que n’hi hauria pogut posar d’altres, perquè em sembla que expressa el què sento quan em passejo per aquesta terra.

Autèntic, perquè la gent és libanesa, amb les coses bones i les dolentes. Perquè té la història escampada pels 4 costats en un estat autèntic, tot i que a vegades també lamentable. Perquè la majoria de ciutats i pobles no

Respostes pendents

Fa uns quants dies que tinc pendent respondre a comentaris i preguntes que m’heu fet darrerament. No me n’he oblidat, però fins ara no m’ha donat la vida per a gaire més.

La Calín va comentar en relació al viatge del general Michel Aoun a Síria que hi havia anat per negociar l’alliberament de detinguts libanesos durant els anys d’ocupació siriana. En el meu escrit comparava el viatge d’Aoun al que va fer en Carod-Rovira per parlar amb ETA. No dubto de les intencions, sinó de la manera. En temes com aquests les formes són molt importants. No és el mateix negociar a

Passejades nocturnes a Beirut

L'arbre de Nadal davant la mesquita al Centre Ville de Beirut

Ahir vaig sortir a caminar cap a les deu del vespre. Des de casa fins al Centre Ville, una passejada suficient com per a què la gent del país et miri amb cara d’estranyat, pensant que potser no saps que existeixen els cotxes. A Beirut la gent no camina pel carrer. A tot arreu s’hi va amb cotxe, i després passa el què passa: embussos eterns i permanents.

Aquests dies (o millor dit, aquestes nits) Beirut fa més goig que habitualment. Està plena de