Passejades nocturnes a Beirut


L'arbre de Nadal davant la mesquita al Centre Ville de Beirut

L'arbre de Nadal davant la mesquita al Centre Ville de Beirut

Ahir vaig sortir a caminar cap a les deu del vespre. Des de casa fins al Centre Ville, una passejada suficient com per a què la gent del país et miri amb cara d’estranyat, pensant que potser no saps que existeixen els cotxes. A Beirut la gent no camina pel carrer. A tot arreu s’hi va amb cotxe, i després passa el què passa: embussos eterns i permanents.

Aquests dies (o millor dit, aquestes nits) Beirut fa més goig que habitualment. Està plena de llums (sobretot, és clar, a les zones de majoria cristiana) per celebrar l’arribada del Nadal. Sempre m’ha sorprès la gent que per Nadal es posa nerviosa. Suposo que deu ser conseqüència de viure només una part de la festa, la menys autèntica.

El Centre Ville de Beirut

El Centre Ville de Beirut

Estant a orient em resulta encara més fàcil acostar-me a la Nit de Nadal, i imaginar-me a una parella jove buscant un lloc on passar la nit en un poblet de Palestina fa dos mil anys. Evidentment, la regió ha canviat. Però veient-la ara és més fàcil imginar-te-la fa fos milenis. Em va passar el mateix veient el port de Tir. Allà un pot fer-se una imatge dels primers que seguirien el Nen, ja crescut, per les terres d’Israel. Gent força ruda, sense cultura en el sentit modern de la paraula. Sense una categoria social important. Sense mitjans econòmics… Lògicament, si el Nadal queda reduït a les llums, els àpats i els regals, no té cap mena de sentit. Si s’entén tot això a la llum del naixement de Jesús es pot entendre que la gent tingui ganes de celebrar-ho. I s’entén que també els que no veuen en aquest Nen a Déu que es fa home siguin capaços d’alegrar-se per l’alegria dels que hi creuen. Això és el què passa per aquestes terres, i això és el què permet veure la foto d’avui (versió nocturna de la de fa uns dies)… A mi m’agrada.

Beirut de nit té una pinta curiosa. Els cotxes volen pels carrers, ja siguin carrerons o grans avingudes. No et trobes a pràcticament ningú caminant, i només al Centre Ville i a unes quantes zones amb bars i restaurants hi queden senyals de vida. L’horari és diferent al català. La gent es lleva abans, i va a dormir també més d’hora. A quarts de set del matí l’ambient al carrer és el que es pot viure a Barcelona a quarts de vuit.

Anuncis

3 Responses to Passejades nocturnes a Beirut

  1. M.P ha dit:

    Em sembla que, malgrat els problemes que hi poden haver al país, t’hi trobes més bé que a aquí (allà per a tu). A vegades em fas enveja per viure en un país encara tant… no sé trobar la paraula…. Quina hi posaries, tu?

    Bon Nadal!!

  2. Canyardo ha dit:

    Al Líban, es va a l’hora del sol o hi ha també com aquí diferència entre l’horari solar i l’oficial?
    Bon Nadal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: